El 0-1 ha fet més mal pel com que no pas pel resultat. L’Andorra venia de perdre a Vigo un partit obert, d’intercanvi de cops i que havia dominat durant molts minuts. Contra l’Eibar, en canvi, va tornar a patir davant d’un adversari que li té presa la mesura: els bascos han guanyat les tres últimes vegades que han visitat el Principat i encadenen quatre triomfs contra els tricolors. La sensació, per moments, va recordar massa el duel del març passat, resolt també per 0-1.
Manso no va defugir l’autocrítica. “No hem acabat de saber com atacar aquest bloc baix”, va reconèixer el tècnic, que considera que són “escenaris dels quals hem d’aprendre” perquè es repetiran durant la temporada. El primer diagnòstic passa per fer viatjar la pilota molt més de pressa. “Potser no amb tantes passades curtes, sinó amb més llargues, saltant-nos jugadors”, va explicar. També va assenyalar que a la primera meitat l’equip no va ocupar prou bé els espais ni va aconseguir donar l’amplitud que necessita el seu model.
L’expulsió de l’Eibar, lluny d’obrir el partit, encara va accentuar el problema. Els visitants es van enfonsar més, van estrènyer el bloc i l’Andorra no va trobar prou situacions d’un contra un a les bandes. Manso va insistir en la necessitat de millorar els canvis d’orientació per fer arribar la pilota abans als extrems i evitar que el rival tingui temps de generar una segona o una tercera ajuda. Els tirs des de fora de l’àrea són una altra de les armes que el cos tècnic vol potenciar per obligar aquests rivals a abandonar, ni que sigui uns metres, la protecció de la seva porteria.
MOLINA: “NO HEM TINGUT EL NOSTRE MILLOR DIA”
El capità Sergio Molina va coincidir en el diagnòstic. “No hem tingut el nostre millor dia amb pilota”, va admetre, tot reivindicant que l’equip “ho ha deixat tot”. Per al migcampista, atacar “deu o onze jugadors pràcticament dins de la seva àrea” exigeix paciència, precisió en els últims metres i també que aparegui el talent individual. Al mateix temps, va assenyalar una altra de les claus: “És important en aquest tipus de partits no encaixar i no donar vida al que ells venen a fer aquí”.
Malgrat les dues derrotes consecutives, el discurs intern s’allunya de qualsevol alarma. Manso recorda que l’equip continua “en construcció” i considera precipitat extreure conclusions a l’agost d’una temporada de 42 jornades. Molina també va defensar el rendiment del grup i va assegurar que, més enllà dels resultats, l’Andorra ha tingut opcions de guanyar els tres partits disputats i està competint “de tu a tu” contra qualsevol rival.
La derrota, això sí, ha tornat a evidenciar una característica que la plantilla ha perdut respecte al curs passat. Jugadors com Josep Cerdà, Minsu o Jastin aportaven desequilibri, profunditat i capacitat per eliminar rivals des de la banda. L’Andorra disposa ara de futbolistes que poden ocupar aquests espais -Molina va destacar, per exemple, el perill generat per Moró Sidibé en l’un contra un-, però el mateix Manso va confirmar que el club continua obert a incorporar un perfil d’aquestes característiques. “El club segueix buscant”, va assegurar.
MENYS DE 48 HORES PEL TANCAMENT DEL MERCAT
Amb menys de 48 hores de mercat per davant, la direcció esportiva manté oberta la recerca d’un extrem capaç de donar profunditat, desequilibri i un contra un, un perfil que pugui assumir part del paper que exercien els davanters del curs passat. El club rastreja el mercat espanyol, però mira especialment opcions a l’estranger. Entre les possibilitats hi ha Guille Fernández, tot i que el Barça prioritza obtenir un traspàs pel jugador. L’Andorra no vol fitxar per fitxar, però el partit contra l’Eibar va tornar a posar sobre la taula què li pot aportar aquesta última peça: una alternativa diferent quan el rival decideix aixecar un mur.