De les 50 ovelles de casa a cuidar-ne 1.500 a Setúria

(AMB VÍDEO) Pep Naudi s’estrena aquest estiu com a responsable del ramat que pasturarà per les muntanyes massanenques mentre tant des del comú com des del Govern es promet mantenir el suport al sector per garantir-ne la continuïtat i el relleu generacional

Vaques i cavalls aquest dissabte al Serrat de l'Esmaligat per la benedicció de Setúria. Comú de la Massana / Eduard Comellas

“Les coses s’han de provar. Jo tinc les meves 50 ovelles i sempre les he portat molt bé i la muntanya és agraïda. L’únic que falta és aigua, però crec que anirà prou bé”. Ho explica Pep Naudi, un jove de 26 anys que aquest estiu s’estrenarà com a pastor per guardar el ramat de gairebé 1.500 ovelles que pasturaran per les muntanyes massanenques. L’estrena ha coincidit amb la transhumància pel centre de la Massana i amb la celebració de la benedicció de Setúria, una cita ineludible i que sempre serveix per posar el termòmetre al moment que viu el sector. Entre vaques, cavalls i un bon dinar sota l’ombra d’una carpa al Serrat de l’Esmaligat, tant Govern com el comú han promès ajudes per garantir la continuïtat i el relleu generacional.

Si bé és cert que a la família del Pep, anys enrere, havien tingut explotació ramadera de vaques, veient les dificultats per poder-ne viure van abandonar el bestiar i es van passar al sector turístic. Després de la pandèmia, el Pep va fer un ‘clic’ i va tenir ganes de tornar als orígens. I les ovelles li van semblar la millor opció. Té l’explotació a Sispony, on els animals passen l’hivern. Quan comença el bon temps, les envia cap a Arans i després cap a Setúria.

I aquest any, les seves 50 ovelles se sumaran al ramat de gairebé 1.500 que es passa l’estiu a les muntanyes massanenques, juntament amb uns 300 caps de bestiar bovins i equins. Això l’ha convertit en un dels protagonistes de la benedicció de Setúria, ja que precisament el relleu generacional és un dels problemes del sector. “Jo estic content perquè a mi m’agraden molt aquestes coses”, ha explicat, reconeixent que potser “la gent jover està més per altres coses, però que ho segueixi fent i que m’ho deixin fer, n’estic content”.

El Pep Naudi aquest dissabte a Setúria. // M. P.

La importància de poder tenir algú jove l’ha assenyalat també el cònsol menor de la parròquia, Roger Fité, ja que la vaquera de Setúria, Rosa Tomàs, està a un parell d’anys de jubilar-se. “Després s’haurà de mirar un relleu per a les guardes comunes de Setúria”, ha explicat Fité, afegint, sobre el Pep, que “ell ho ha volgut provar i hem cregut en ell. És important creure en els joves de la parròquia, motivats pel sector primari. I si va bé, que jo crec que sí, serà un futur pastor dels ramats de la Massana”.

El jove, animat, assegurava que no tenia cap temor a haver de passar-se l’estiu a la muntanya. “No dormiré aquí cada dia, podré anar a dormir a casa que és un plus”, ha assenyalat, destacant també el fet que Setúria té un avantatge respecte a altres llocs: la proximitat de la carretera.

 

Quan se li pregunta què és el millor d’aquesta feina ho té clar: “les ovelles”, tot i que també reconeix la duresa de la feina, un element que pot condicionar a l’hora de decidir-se. “A tothom qui li agradi, els animo a provar-ho, mai està de més, però sí que és una cosa que t’ha d’agradar perquè vulguis o no, algun dia acabarà més tard, un altre dia començarà més d’hora, tindràs problemes, tindràs de tot... Per tant, si t’agrada bé, però si no, a la que et passi alguna cosa et faràs enrere”.

AJUDES

La celebració de la benedicció de Setúria és també un dia d’homenatge per al sector primari i els representants polítics tampoc perden ocasió per mostrar-hi el seu suport. Ho ha dit primer el cònsol menor en el discurs que ha pronunciat després de la benedicció del capellà. “Des del comú tenim la voluntat de continuar donant suport al sector primari”, ha afirmat, destacant les obres que s’han fet per dotar de nova tecnologia i equipaments la vaqueria.

També el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha reconegut que és un sector “que sempre necessitem acompanyar des de les administracions perquè la feina de la ramaderia extensiva i de muntanya és complicada i cal estar al peu del canó”. Amb tot, s’ha mostrat convençut que ja s’han fet accions d’ajuda durant la legislatura i ha promès que se seguirà en la mateixa direcció.

De fet, ha volgut recordar també la col·laboració en la diada d’aquest dissabte: la carn del dinar és de Ramaders d’Andorra i el Govern també sufraga les despeses d’estada al refugi del Comapedrosa mentre el ramat és a la zona.

Pel que fa al relleu generacional, ha celebrat que un jove de la parròquia s’hagi estrenat com a pastor i ha remarcat que per garantir-lo cal que “el sector sigui viable econòmicament perquè la gent en pugui viure”.

Finalment, en relació amb la bossa de pastors, ha recordat que és un projecte lligat al centre de recria de la Bruna d’Andorra. En el pressupost d’enguany ja hi ha una partida per tirar-lo endavant i s’està treballant en el plec de bases per poder escollir l’indret on fer-lo. Un cop estigui en marxa, els pastors que hi treballin també podran ser serveis suplementaris a altres explotacions en moments de malaltia, d’absència o per vacances.

Benedicció Setúria
Vista del Serrat de l'Esmeligat, amb tot preparat per a la benedicció de Setúria.
Cavalls pasturant a Setúria.
Els assistents a la benedicció sota l'ombra d'una carpa.
El capellà, abans de la benedicció.
Un instant de la benedicció de Setúria.
Polítics i ramaders a Setúria.
El menú pels assistents a la benedicció de Setúria, amb productes locals.
Les amanides, a punt per ser servides.
Preparació de la carn a la brasa.