L’historiador Daniel Bastos posa llum sobre una realitat que molts sovint obliden: durant la dictadura de Salazar, emigrar no era només una decisió econòmica, era un acte de supervivència. “L’emigració fou criminalitzada pel règim fins al 1969”, explica Bastos. Milers de portuguesos fugien “a salto” – clandestinament – per escapar de la misèria, de la falta de llibertat i, sobretot, de la Guerra Colonial.
“En un context de discursos populistes, és més urgent que mai recordar què va significar la conquesta de la llibertat”, afirma l’historiador
Aquests “herois anònims”, com els defineix l’historiador, van trobar a Andorra una finestra oberta. Bastos subratlla que el paper de l’emigració va ser ambivalent per a la dictadura: “D’una banda, era restringida, però de l’altra era tolerada, perquè les remeses de diners que els emigrants enviaven a casa eren un pilar fonamental per a l’economia del règim”. El 25 d’abril va canviar aquesta dinàmica per sempre: el retorn a casa per Nadal deixava de ser un risc de presó per convertir-se en un acte de llibertat.
Per als nens d’aquell 1974, però, la geopolítica era un concepte llunyà. En Joaquim, propietari del restaurant Font del Puial, vivia en un poble del sud i recorda una interrupció brusca de la normalitat: “Els pares ens van venir a buscar a l’escola i ens van portar a tots cap a casa”. Malgrat que a la seva zona no hi havia militars, la por dels adults era palpable. “Les persones grans estaven espantandes pel que es deia a la ràdio, mentre nosaltres només volíem jugar”, recorda.
José Luis Carvalho, president de la Casa de Portugal, comparteix aquesta mirada d’infant des de Viana do Castelo. Amb 7 anys, la Revolució va ser una imatge d’helicòpters sobrevolant la ciutat i una tensió que es tallava amb un ganivet. “Notaves la gent molt reprimida els dies d’abans”, explica Carvalho, qui recorda com el dia 25 tot es va aturar per donar pas a una llibertat que, per a un nen, era difícil de processar.
L’alçament del Movimento das Forças Armadas (MFA) va desencadenar la fi de la Guerra Colonial i el retorn massiu de més de 300.000 persones de les excolònies africanes (Angola, Moçambic i Guinea Bissau). “Portugal no estava preparat socialment ni econòmicament per rebre aquell gruix de població”, afirma Carvalho.
Aquesta inestabilitat va ser el detonant de la gran onada migratòria cap a Andorra als anys 80. Molts d’aquests ‘retornats’ o exmilitars, com el Victor Manuel Domingos, van veure en els Pirineus la seva nova oportunitat, testimoni recollit per Carvalho al seu llibre ‘Portugueses em Andorra. Uma visão global’. Victor Manuel, després d’haver lluitat a la guerra d’Angola, va arribar al Pas de la Casa el 1975 atret per un anuncia al ‘Jornal de Notícias’. En aquell moment, el Pas era un llogaret de 300 habitants on tot estava per fer.
Actualment, amb gairebé un 10% de la població d’origen portuguès al Principat, el significat del 25 d’abril corre el risc de diluir-se. Daniel Bastos alerta que un dels grans reptes és implicar les noves generacions en aquesta memòria històrica per evitar que els valors de la democràcia es donin per fets. “En un context de discursos populistes, és més urgent que mai recordar què va significar la conquesta de la llibertat”, afirma l’historiador.
Carvalho coincideix en aquest diagnòstic: “Avui vivim en una societat tan sobreestimulada que aquestes dates queden diluïdes”. Abans, les celebracions a Andorra eren “més properes i modestes”, fetes per persones encara marcades per la dictadura. Avui, la tasca de la Casa de Portugal i d’experts com Bastos és assegurar que els joves lusoandorrans sàpiguen que, darrere del benestar actual, hi ha la història d’un país que estava canviant el fusell per un clavell.
Per mantenir viva aquesta memòria, el Consolat General de Portugal a Andorra, en col·laboració amb el Grup de Folklore Casa de Portugal i amb el suport de l’Institut Camões i la DGACCP, ha desplegat un cicle commemoratiu durant la segona quinzena d’abril. El tret de sortida va ser el passat dia 14 amb la inauguració de l’exposició fotogràfica de Fernando Mariano Cardeiro, una mostra que encara es pot visitar a la Sala B’Art del Centre Cultural La Llacuna fins al proper 30 d’abril.
L’acte central tindrà lloc avui mateix, dissabte 25 d’abril: a les 17 hores, la Sala d’Actes de la mateixa Llacuna acollirà la conferència de l’historiador Daniel Bastos, titulada ‘Memòries de la Dictadura – Societat, Emigració i Resistència’, que anirà seguida de la projecció de la pel·lícula ‘Portuguesos’, de Vicente Alves do Ó.
IMATGES DEL LLIBRE ‘MEMÒRIES DE LA DICTADURA - SOCIETAT, EMIGRACIÓ I RESISTÈNCIA’ DE FERNANDO MARIANO CARDEIRA I DANIEL BASTOS’