El Ple del Tribunal Superior d’Andorra ha estimat parcialment la demanda de responsabilitat patrimonial de l’Estat per funcionament anormal de la Justícia, després que el Tribunal Constitucional d’Andorra reconegués que el procediment havia tingut una durada excessiva. En la seva resolució, el Constitucional va estimar el recurs d’empara presentat pel demandant i va declarar vulnerat el dret a un judici de durada raonable, recollit a l’article 10 de la Constitució. El cas es remunta al març del 2018, quan es van iniciar diligències per un presumpte delicte de blanqueig de diners i es van bloquejar diversos comptes bancaris.
Segons aquella sentència, més de sis anys després de l’inici del procediment, la causa presentava una activitat judicial molt limitada, amb períodes d’inactivitat especialment rellevants. Entre aquests, destaca el temps transcorregut durant la tramitació d’un recurs d’apel·lació -que no tenia efectes suspensius- i, sobretot, la llarga aturada vinculada a una comissió rogatòria internacional. La part demandant posava en relleu que, tot i la rapidesa a l’hora d’adoptar mesures per assegurar els béns -com el bloqueig dels comptes-, no es van practicar diligències essencials com la declaració de l’investigat. De fet, no va poder declarar fins passats més de sis anys des de l’inici de la causa.
Per tot això, el Constitucional va concloure que la durada del procediment excedia el que es pot considerar raonable, fins i tot tenint en compte la complexitat del cas, i va reconèixer el dret del recurrent a ser indemnitzat pels danys causats. El demandant reclamava que l’import total fos de 13.600 euros per dos conceptes: d’una banda, 6.600 euros pels períodes d’inactivitat de 66 mesos (1.200 euros/any); i d’altra banda, 7.000 euros per la conculcació de l’expectativa de conèixer quan abans, la decisió judicial final i el dany moral pel patiment emocional o dolor psíquic que se’n deriva.
A partir d’aquesta decisió, el ple del Tribunal Superior ha fixat la indemnització, mantenint íntegrament els 66 mesos d’inactivitat. Ara bé, considera que és escaient augmentar la indemnització concedida per any de retard, i fixar-la en 2.000 euros l’any, el que suposa un total d’11.000 euros pels 66 mesos d’inactivitat.
La seva exdona i la filla, també titulars dels comptes embargats, també van presentar una demanda de responsabilitat patrimonial contra el Govern d’Andorra i el ministeri fiscal, i el ple del Tribunal Superior de Justícia, basant-se en la jurisprudència i en la sentència del Tribunal Constitucional, ha establert una indemnització d’11.000 euros per cadascuna pel dany moral derivat de la dilació indeguda. Els altres imports reclamats per honoraris d’advocat, despeses de defensa i patiment emocional han estat desestimats.