L’exposició no pretén ser una cronologia històrica, sinó un teixit de vida que s’entrecreuen. “Hem volgut intentar mostrar que és una realitat tan complexa com persones hi ha al món”, explica Eduard Tarrés, cap d’àrea del BiciLab. El museu ha treballat per “rescatar oficis de fa molts anys”, tal com apunta el cònsol major, Sergi González, però sense oblidar els nous reptes tecnològics.
El visitant es troba amb peces cedides directament pels protagonistes i objectes de la col·lecció Riberaygua que han deixat de ser simples mitjans de transport per convertir-se en un retrat personal. Els rostres que omplen la sala són tan diversos com les seves trajectòries. Trobem en Mike Sheehan, un dels darrers carters d’Irlanda, la bicicleta del qual és un símbol de resistència en un món que s’anava automatitzant. En contrast, la mostra ens acosta a la història de l’Ismaila Gadjigo, un home d’origen senegalès que utilitza la bici per desplaçar-se cada matí a treballar a les terres de Bellpuig, sense dependre de ningú.
També hi ha espai per a la determinació local, com la d’en Joan Faus, que cada dia recorria el trajecte de la Seu d’Urgell a Escaldes-Engordany sobre dues rodes per anar a treballar, demostrant que la bicicleta urbana a Andorra és possible, tot i les mancances d’infraestructura – és a dir, carrils bici – que el mateix Comú ha promès resoldre.
El recorregut també ens obliga a mirar les zones d’ombra. A través de l’obra de Lewis Hine, l’exposició recorda que la bicicleta també ha estat escenari d’explotació infantil, representant els nens ‘bicimissatgers’ d’Estats Units. Aquesta mirada crítica connecta amb el present a través de Nuria Soto (Riders x Derechos), que posa veu a la lluita contra la precarietat del col·lectiu dels ‘riders’ (repartidors).
Però on hi ha precarietat, també hi ha innovació. De l'espectacle de circ d'Yldor Llach a la tecnificació de Kilian Elvira a la fàbrica andorrana Forestal, el “negoci sobre rodes” es diversifica. L'exposició es tanca — o comença — en una zona de joc on el visitant pot experimentar com organitzar una ciclologística com la de la Carmen Estévez o la precisió de la mecànica, recordant-nos que darrere de cada pedalada, hi ha, sobretot, un motor de vida i ocupació.