Votar ’Sí’ a l’Acord d’Associació per la generació dels meus fills Tinc 52 anys i treballo a l’administració; el meu salari no arriba als 2.000 euros al mes. Ho dic obertament perquè estic cansada de sentir en els discursos oficials que el salari mitjà a Andorra ronda els 2.300 euros. Aquesta xifra és un miratge que no reflecteix la realitat de la classe treballadora del nostre país, una classe que veu amb angoixa com el cost de la vida i el preu de l’habitatge no paren de pujar mentre els nostres salaris continuen estancats. Sé perfectament que el model econòmic actual està esgotat. Des de l’obertura de la inversió estrangera l’any 2012, el país s’ha anat desgastant i ha concentrat els diners en l’especulació immobiliària i el luxe, mentre el ciutadà del carrer les passa magres per poder pagar el lloguer.
Davant l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, la sensació general és de descontentament absolut. Ens fan triar entre caure en un pou sense fons si ens aïllem o entrar en un túnel fosc si acceptem. No és una elecció fàcil. A la meva edat, ja tinc la meva vida laboral i el meu camí més o menys encarrilats. Però tinc dos fills que ara mateix tenen 16 anys. La nena vol estudiar el grau en Comunicació Audiovisual i, com és lògic, haurà de marxar fora de les nostres fronteres per formar-se. Si miro l’Andorra d’avui, no li veig cap futur en el seu sector. Tal com estan les coses, el nostre teixit econòmic actual no té espai per retenir aquesta mena de talent.
No confio que aquest executiu hagi d’arreglar màgicament els problemes del carrer. Per això, el meu vot positiu no serà un xec en blanc per als polítics actuals, ni una mostra de suport a la seva gestió.
He reflexionat molt sobre el meu vot. Sé que hi ha molts motius per desconfiar i soc la primera a pensar que el Govern actual ha fet malbé l’equilibri del país amb les seves polítiques. No confio que aquest executiu hagi d’arreglar màgicament els problemes del carrer. Per això, el meu vot positiu no serà un xec en blanc per als polítics actuals, ni una mostra de suport a la seva gestió.
Votaré que ’Sí’ a l’Acord única i exclusivament pels meus fills i per tota la seva generació.
Votaré ’Sí’ perquè els meus fills puguin estudiar a Europa sense traves burocràtiques, perquè el seu títol sigui homologat automàticament i perquè tinguin l’oportunitat de tornar a una Andorra integrada en el mercat únic.
Si obrim aquesta porta, s’obre també la possibilitat que arribin indústries tecnològiques i creatives on els joves de 16 anys puguin treballar d’allò que els apassiona. Sé que l’acord no ens donarà una vida millor de la nit al dia i que haurem de lluitar molt des de dins per protegir l’habitatge i l’ocupació local.
Però votar ’No’ per castigar el Govern significaria tancar les finestres i condemnar els nostres fills a l’aïllament en un país sense alternatives.
Aquest Govern ja no aixecarà el país; ja ha demostrat del que és capaç. Si li dono una oportunitat al ‘Sí’, és perquè la generació dels meus fills tingui les eines legals necessàries per tornar, agafar les regnes i salvar Andorra del pou. El seu futur com a adults andorrans mereix aquesta oportunitat.