L’informe recent del Raonador del Ciutadà ha deixat al descobert el que molts ciutadans fa temps que viuen en silenci i que des de Partit Socialdemòcrata denunciem repetidament: Andorra trontolla. I no només per una conjuntura econòmica difícil, sinó per una manera de governar que ha anat erosionant lentament el benestar de la nostra ciutadania.
“L’Andorra que volem no és la dels que s’omplen la boca amb discursos buits, sinó la que garanteix una vida digna a tothom, no només a uns privilegiats”
Allò que era normal, viure dignament amb un sou o una pensió, avui és un luxe. La classe mitjana, que havia estat el motor del país, es veu ofegada entre l’augment del cost de vida, un mercat immobiliari amb uns preus desbocats i uns sous que no s’ajusten a la realitat. El resultat? Un país cada cop més assistencialista on massa ciutadans han de recórrer a ajudes públiques per sobreviure i amb la paradoxa que molts queden exclosos per no ser “prou pobres”. És el que el Raonador ha qualificat de “nous tipus de pobresa”. Pobresa silenciosa. És impossible ignorar l’alerta que suposen xifres com que el 7,3% de la població viu en privació material severa o que prop del 32% té dificultats per arribar a final de mes.
Després de 14 anys de governs de Demòcrates per Andorra, el balanç és: desigualtats creixents, una fractura social en augment, i un missatge implícit, però contundent: si no tens diners, aquest no és el teu lloc.
Hi ha solucions si hi ha voluntat. Les propostes hi són i no ens cansem de repetir-les: elevar el sou mínim fins al 60% del salari mitjà, controlar els lloguers per frenar l’especulació, garantir pensions dignes, facilitar la conciliació i la natalitat, i sobretot, diversificar l’economia per oferir feina de qualitat i horitzons més enllà del turisme.
Cal valentia per assumir que el model actual no funciona i coratge per canviar-lo. El temps dels vídeos bonics i les autopromocions que fa Govern han de donar pas a polítiques amb projecte i que siguin reals. L’Andorra que volem no és la dels que s’omplen la boca amb discursos buits, sinó la que garanteix una vida digna a tothom, no només a uns privilegiats. Però perquè aquest sigui el nostre país, només ho aconseguirem si canviem el seu rumb.