Quan les vacances ja han començat, a casa es respira d’una altra manera. Quan podem estar amb ells, el despertador no sona tan aviat, els matins van més lents i els nens poden descansar de l’esforç del curs. Fins i tot quan fan activitats d’estiu mentre els pares treballem, després de mesos de presses, motxilles, deures, extraescolars i rutines, l’estiu arriba com una pausa necessària.
Les vacances no han de ser una continuació de l’escola. No cal mantenir exactament el mateix ritme del curs, ni omplir cada dia d’activitats, ni viure pendents del rellotge. Les vacances també són per descansar, jugar i passar més temps en família.
Però que l’estiu sigui més flexible no vol dir que desaparegui tot allò que ajuda els infants a estar bé. Dormir prou, saber una mica què passarà durant el dia, moure el cos, llegir una estona, tenir alguna responsabilitat i mantenir límits clars continua sent important. No per controlar-ho tot, sinó perquè una mica d’ordre ajuda a viure les vacances amb més calma.
A vegades pensem que descansar vol dir no fer res. I no sempre és així. Un nen també descansa quan canvia de ritme: quan juga a l’aire lliure, quan camina per la muntanya, quan va a la piscina, quan llegeix, quan queda amb altres nens o quan participa en petites coses de casa sense la pressa habitual.
Durant l’any, moltes vegades acabem fent nosaltres coses que ells ja podrien començar a fer sols perquè anem tard. A l’estiu hi ha més marge per ensenyar-ho amb calma: fer-se el llit, parar taula, recollir el plat, preparar la motxilla de la piscina, endreçar una mica l’habitació o ajudar a preparar un esmorzar senzill.
L’estiu, sobretot quan tota la família fa vacances, dona una oportunitat que durant el curs costa molt de trobar: educar sense tanta pressa. Durant l’any, moltes vegades acabem fent nosaltres coses que ells ja podrien començar a fer sols perquè anem tard. A l’estiu hi ha més marge per ensenyar-ho amb calma: fer-se el llit, parar taula, recollir el plat, preparar la motxilla de la piscina, endreçar una mica l’habitació o ajudar a preparar un esmorzar senzill. Els infants entenen que a casa no són convidats, sinó que formen part de l’equip que fa que les coses funcionin.
Les pantalles poden tenir el seu moment, però ajuda molt que no siguin la primera resposta quan no hi ha res previst. Cal posar-les al seu lloc: un temps concret, un moment acordat i uns continguts que els adults coneixen i supervisen.
Va molt bé ordenar allò que faran amb una idea senzilla: primer les responsabilitats, després la pantalla. No com a premi, sinó per ordenar el dia. Primer el que toca, després el que ve de gust.
Perquè un límit funcioni, també calen alternatives. Quan les tenim pensades, apagar la pantalla costa una mica menys. A Andorra, sovint no cal gaire més: un camí, un parc, una piscina, una tarda fora, una estona amb altres nens, una visita a la biblioteca, una partida de cartes o una excursió curta.
També hi ha activitats dirigides que poden ajudar, com casals, campaments o propostes esportives i culturals. No cal omplir tota l’agenda, però si un casal els ajuda a jugar, moure’s, conviure i tenir una mica d’ordre, val la pena que hi vagin, encara més si ajuda a conciliar amb la vida laboral de pares i mares.
Moments en què diran que s’avorreixen. No passa res. Els adults podem ajudar-los a pensar dues o tres opcions, però no cal córrer sempre a omplir cada buit. A vegades, d’una estona sense pla en surt un joc, una idea o una conversa.
I també hi ha d’haver moments sense pla. Moments en què diran que s’avorreixen. No passa res. Els adults podem ajudar-los a pensar dues o tres opcions, però no cal córrer sempre a omplir cada buit. A vegades, d’una estona sense pla en surt un joc, una idea o una conversa. L’avorriment també pot estimular la imaginació i la creativitat.
El més important no és fer un estiu perfecte. Es tracta de trobar un equilibri senzill: descansar, jugar, moure’s, llegir una mica, ajudar a casa i deixar les pantalles al seu lloc.
Les vacances són una oportunitat per anar més lents. Per mirar-nos més, parlar amb menys pressa i compartir moments que durant el curs sovint queden tapats pels horaris. Tot i això, anar més lents no vol dir deixar de banda les rutines. Poden ser més flexibles, més tranquil·les i adaptades a l’estiu, però continuen sent importants per al benestar i el creixement dels infants. L’estiu ens allibera de les presses: per això podem consolidar hàbits i autonomia amb més calma i menys estrès.