Tot i el títol, avui no parlarem del famós vaixell que es va enfonsar en aigües de l’oceà Atlàntic Nord al sud-est de Terranova el 15 d’abril de l’any 1912, el que ens recorda és la famosa imatge de la pel·lícula en la qual els músics continuaven tocant els seus instruments tot i veure que el vaixell s’enfonsava sense possibilitat de salvació.
Aquesta imatge ens serveix per veure on les polítiques de setze anys de Govern de DA ens estan portant, tot i veure que no van pel bon camí continuen en la mateixa direcció. Van començar a guanyar eleccions per una majoria àmplia i incontestable, per arribar a aquesta última legislatura amb pactes imprescindibles per mantenir una mínima majoria al Consell General.
“Les últimes dades diuen que estem arribant als 90.000 habitants. Alguns, ens imaginem que per interessos personals, diuen alegrement que podem arribar a 100.000 habitants. La ciutadania té problemes per allotjar-se i al Govern no se li acut cap millor idea que autoritzar 450 persones més amb contractació en origen: on s’allotjaran?”
La inversió estrangera en immobiliari està portant als ciutadans d’Andorra a una situació inimaginable anys enrere. És impossible adquirir un habitatge a un preu raonable i difícil també trobar un lloguer correcte. Famílies que porten tota la seva vida vivint a Andorra, sovint andorrans anant-se’n a viure a la Seu d’Urgell, com fins i tot van tenir la gosadia de recomanar-nos alguns polítics de DA. Sort en tenim de molts propietaris, sovint petits propietaris que no ofeguen als seus llogaters, conscients que si ve les despeses de manteniment d’un edifici han pujat, no han pujat tant com per justificar duplicar o triplicar els lloguers, a diferència d’altres sense escrúpols que poc han trigat a fer-ho. Propietaris decents que valoren tenir els mateixos llogaters durant anys, no tenir cap problema per cobrar cada mes i que aquests els hi cuidin la propietat com si fos d’ells.
Si ve el Titànic es va enfonsar per xocar contra un iceberg, a Andorra no ha estat un únic motiu. Podem afegir la situació actual de la sanitat, hi ha problemes per trobar personal qualificat amb titulació reconeguda a Europa que vulgui venir a treballar al nostre país, no som atractius i, per tant, un dels pilars essencials del benestar, la sanitat, es veu perjudicada. S’ha de recórrer a personal d’altres continents que sovint es troben les portes tancades per treballar a Europa, i vénen a Andorra. Aquest fet és com a mínim preocupant.
Les últimes dades diuen que estem arribant als 90.000 habitants (a saber la quantitat real d’il·legals que hi ha). Alguns, ens imaginem que per interessos personals, diuen alegrement que podem arribar a 100.000 habitants. La ciutadania té problemes per allotjar-se i al Govern no se li acut cap millor idea que autoritzar 450 persones més amb contractació en origen: on s’allotjaran?
Tots esom conscients de la necessitat d’immigració, i igual que van venir molts dels nostres pares tots aquells que vinguin respectant les nostres lleis, la nostra cultura i demostrant que es volen adaptar al nostre país, han de ser benvinguts i han de disposar del màxim de facilitats. Ara, no pot ser mai en detriment de tots aquells residents i andorrans que ja fa molts anys que treballen i resideixen al Principat.
S’ha de fer un control més exhaustiu per part de Govern de les condicions d’allotjament. La proliferació de pisos pastera on viuen diferents famílies repartides per habitacions i compartint espais comuns no s’ha de permetre, comporta en alguns casos el cobrament d’un lloguer abusiu per part d’alguns propietaris que veuen la possibilitat de triplicar el preu del lloguer del pis que li cobrarien a una única família, comportant que famílies que no volen compartir pis no puguin llogar cap pels alts preus del mercat.
“De l’acord d’associació i del famós referèndum millor que en parlem un altre dia. Solament recordar-vos que els ciutadans d’un país democràtic han de ser els que escullin el seu futur. I és que, en definitiva, alguns continuen tocant la guitarra, la flauta i altres instruments mentre Andorra s’enfonsa”
Ja fa temps, tot i que ara des de fa unes setmanes és de més actualitat, que podem constatar que tot i que Andorra continua sent un país molt segur vist els països del nostre entorn, la seguretat s’està degradant, existeix una sensació real de major inseguretat. Veiem cada vegada més incidents amb ganivets, es normalitza que molta gent pot portar un ganivet i sembla que s’ha d’acceptar.
A Andorra mai s’havia hagut de patir perquè et mostressin una navalla. Era excepcional que pogués passar. En canvi, últimament hi ha moltes opcions que això pugui succeir. Culturalment hi ha països on és un costum sortir de festa i portar un ganivet. I un ganivet barrejat amb alcohol (alcohol que, senyora ministra, es pot comprar les 24 hores del dia a les benzineres; potser podrien valorar prohibir la venda a la nit) comporta que sovint en una baralla et puguin treure una navalla amb les greus conseqüències que pot comportar.
La seguretat a Andorra mereix un capítol important. És clar que a un servei de policia al qual li falta personal i mitjans no se li pot demanar més. No sempre es poden ampliar les patrulles, no sempre es pot posar més gent en un servei, en els anys que venen hi haurà moltes jubilacions a la policia, d’agents i de comandaments ,i amb les contractacions que es fan no serà suficient per cobrir les baixes.
I de l’acord d’associació i del famós referèndum millor que en parlem un altre dia. Solament recordar-vos que els ciutadans d’un país democràtic han de ser els que escullin el seu futur. I és que, en definitiva, alguns continuen tocant la guitarra, la flauta i altres instruments mentre Andorra s’enfonsa.