Compartim casa, àpats, trajectes, horaris i rutines. Ens veiem cada dia. Sabem qui ha d’anar a entrenament, qui té deures, què falta comprar o a quina hora hem de sortir de casa. Però, enmig de tot això, potser hi ha una pregunta que ens fem menys sovint: quan sabem realment de com estan les persones amb qui convivim?
La vida familiar actual està plena de presses. Les obligacions laborals, escolars i extraescolars ocupen bona part del dia i, quan finalment coincidim a casa, sovint també hi són presents les pantalles, el cansament i tot allò que encara queda per fer.
No significa que les famílies hagin deixat de comunicar-se. Parlem constantment. El problema és que una part important d’aquesta comunicació és funcional: “Has fet els deures?”, “A quina hora tornes?”, “Recull l’habitació”, “Què vols per sopar?”, “Deixa el mòbil”.
I entre totes aquestes converses necessàries pot quedar poc espai per a unes altres: Com estàs? Què necessites? Què t’està preocupant? Què t’agrada de nosaltres? Què necessitaries que féssim diferent?
La convivència no garanteix la connexió i, de vegades, les exigències del dia a dia poden convertir-la també en una font d’estrès.
Sovint esperem que la comunicació, la confiança o la capacitat de resoldre conflictes apareguin de manera espontània dins la família. Però els vincles també necessiten temps, experiències compartides i espais per cuidar-los.
Especialment, quan els fills entren en la preadolescència i l’adolescència, la relació familiar es transforma. Els joves necessiten progressivament més autonomia, el grup d’iguals guanya importància i apareixen noves maneres de pensar, sentir i relacionar-se.
Al mateix temps, les famílies han d’aprendre a acompanyar aquesta autonomia sense desaparèixer, mantenir els límits sense convertir tota conversa en un conflicte i continuar sent un espai de seguretat al qual poder tornar.
I això no sempre és fàcil.
Sovint esperem que la comunicació, la confiança o la capacitat de resoldre conflictes apareguin de manera espontània dins la família. Però els vincles també necessiten temps, experiències compartides i espais per cuidar-los.
Potser, per tant, no hauríem d’esperar que aparegui un problema per començar a treballar-hi.
Prevenir també és crear espais per compartir, mirar-nos i estar bé
Quan parlem de benestar emocional, sovint ho fem quan alguna cosa ja no funciona: quan apareix ansietat, malestar, conflictes importants, dificultats de conducta o problemes de comunicació.
Però la prevenció pot començar molt abans.
Pot començar ajudant un adolescent a identificar què necessita quan està enfadat. Donant a una mare o un pare l’oportunitat d’escoltar com viu una determinada situació el seu fill. Descobrint quines fortaleses veuen els uns en els altres. Aprenent a comunicar el mateix missatge d’una manera diferent. O, simplement, compartint una activitat en què adults i joves hagin de cooperar com un equip.
No tot el treball emocional ha de començar necessàriament asseguts en una cadira parlant d’un problema.
De vegades, jugar, crear, moure’ns, cooperar o afrontar un repte junts pot obrir converses que difícilment apareixerien d’una altra manera.
D’aquesta idea neix Espai Jove Connecta
Des d’aquesta mirada preventiva neix Espai Jove Connecta, un projecte subvencionat pel Departament de Joventut del Govern d’Andorra, en el marc del programa Jovempren.
El programa s’adreça a joves d’entre 10 i 15 anys i les seves famílies i proposa un itinerari de 12 sessions entre els mesos de setembre i desembre, de forma totalment gratuïta per a les famílies participants.
La proposta parteix d’una idea senzilla: crear un espai on les famílies puguin compartir experiències diferents de les del dia a dia i descobrir-se també fora dels seus rols habituals, a través d’activitats plantejades des d’una metodologia pràctica i vivencial.
Al llarg de les sessions es combinaran tres grans àmbits: l’emocional i socioeducatiu, l’esportiu i cooperatiu i el cultural i creatiu.
No es tracta de venir a aprendre com hauria de ser una “família perfecta”. Tampoc de buscar què fa malament cadascú.
Es tracta de jugar, experimentar, comunicar-se, cooperar, riure, afrontar petits reptes i generar situacions que permetin parlar després del que ha passat.
Perquè una activitat aparentment senzilla pot explicar-nos moltes coses: qui acostuma a prendre les decisions, qui cedeix, qui escolta, com reaccionem quan alguna cosa no surt bé, fins a quin punt confiem els uns en els altres o quines fortaleses reconeixem en les persones que tenim al costat.
Famílies que també construeixen comunitat
Però Espai Jove Connecta vol anar una mica més enllà de cada família.
Durant el projecte, les famílies no només treballaran entre elles. També compartiran experiències amb altres famílies i participaran en activitats orientades a pensar què poden aportar al seu entorn.
Perquè educar en el benestar emocional també és educar en la convivència, la cooperació, l’empatia i el sentiment de pertinença.
La família pot ser el primer lloc on aprenem tot això, però després ho traslladem a l’escola, als amics, a l’esport, a la feina i, en definitiva, a la comunitat de la qual formem part.
Connectar abans que reparar
Potser una de les idees que més m’agradaria que quedés d’aquest projecte és aquesta: no necessitem esperar que una família tingui un problema per oferir-li espais on cuidar els seus vincles.
La prevenció psicològica també consisteix a proporcionar recursos abans que siguin imprescindibles.
A crear moments per mirar-nos d’una altra manera.
A continuar preguntant-nos coses encara que pensem que ja ens coneixem.
A descobrir què necessita l’altre sense donar-ho sempre per suposat.
I, sobretot, a recordar que conviure és compartir un espai, però connectar és construir un vincle.
Potser no podem eliminar les discussions, les presses ni els desacords de la vida familiar. Ni cal.
Però sí que podem construir famílies amb més recursos per afrontar-los juntes.
I potser aquesta és una de les millors formes de prevenció que podem oferir als nostres joves.
** Espai Jove Connecta és un projecte subvencionat pel Departament de Joventut del Govern d’Andorra, en el marc del programa Jovempren **