Avui vull reflexionar sobre el propòsit i el sentit de la vida. És important meditar sobre el rumb de la nostra existència. “S’ha de prioritzar”, assevera Francesc Torralba perquè el temps és limitat i no tot és igual d’important.
El propòsit i el sentit de la vida estan interrelacionats. Moltes vegades es fan servir indistintament, però no signifiquen exactament el mateix. El propòsit és l’objectiu o metes que tenim a la vida i el sentit és el significat, el perquè i el per a què de la nostra existència. El sentit és més ampli que el propòsit i l’engloba.
“La vida és un instant que s’escapa i el sentit és el que fem amb ella”. (Mario Benedetti).
Al llarg de la història la humanitat sempre s’ha preguntat sobre el sentit de la vida, qui som, d’on venim i cap on anem. Aquestes qüestions tenen a veure amb el sentit o el significat de la nostra vida, sobre la transcendència de la nostra existència. Estem en aquest món per a alguna cosa, entenent que tots tenim una missió: podem intentar fer aquest món una mica millor.
El propòsit de vida té a veure amb la intenció, l’objectiu o la meta que es vol assolir. Implica prendre el rumb de la nostra vida. Saber què vull i on vull arribar. Entendre que les nostres metes es poden assolir amb el motor més gran: la nostra força de voluntat, la perseverança i la fe en Déu, que sempre és amb nosaltres per ajudar-nos.
“Al llarg de la història la humanitat sempre s’ha preguntat sobre el sentit de la vida, qui som, d’on venim i cap on anem.”
Una vida amb propòsit no és una vida regalada ni una vida fàcil. Els nostres objectius requereixen constància i esforç i això fa que valorem molt més allò que aconseguim. Implica viure plenament la vida. Actuar amb passió i tenacitat. No obrar per inèrcia. No som espectadors, sinó protagonistes de la nostra pròpia existència.
“I renaixeràs plena d’energia, cercant el camí quan et sentis perduda. Al teu costat jo seré si tu ho vols”.(El meu cant és lliure. Miquel Abras).
Una vida amb propòsit és tenir un propòsit de vida, però també vol dir trobar petites metes o objectius per complir. Anhelar metes altes, però il·lusionar-se amb les petites coses de cada dia. És tenir ganes d’aprendre i de realitzar-nos com a persones. “Tenim la llibertat de fer el camí. El podem construir amb pedres o crear-hi un jardí”. (Paola Zamora Borge).
El propòsit de la vida ens porta a descobrir els nostres dons i els nostres talents. Els dons que Déu ens regala són els que inspiren i guien el nostre propòsit de vida. “Una persona amb llum, que estigui bé, és el millor servei que pot fer a la humanitat”. (Pablo d’Ors).
Una vida amb propòsit és una vida amb finalitat, amb una motivació que ens impulsa a actuar. Si volem tenir una vida plena i feliç, el motiu que ens incita a obrar no ha de ser enriquir-nos materialment, ja que això de vegades pot ser inversament proporcional al nostre creixement espiritual. El que ens enriqueix no és tenir sinó ser, viure amb plenitud. Una vida amb propòsit és una vida amb sentit.
El propòsit i el sentit de la vida és una recerca i tasca personal i única que hem de descobrir nosaltres mateixos. Requereix introspecció i autoconeixement per ocupar i habitar el nostre lloc al món. La nostra vida té un propòsit, i en la mesura que “seguim el nostre camí” de manera coherent i seguint els nostres principis i ideals, donarem sentit a la nostra existència. «El sentit de la vida no és trobar respostes perfectes, sinó aprendre a mirar enfront el que som i el que vivim, amb honestedat i esperança». (Francesc Torralba).
El sacerdot i escriptor Pablo d’Ors afirma que tot té un propòsit d’amor i que el veritable propòsit a la vida és ser el que estem cridats a ser. Un propòsit de la meva vida és fer conèixer l’Amor de Déu, des de la meva experiència, i així transmetre un missatge d’esperança a qui ho pugui necessitar.
El sentit de la meva vida és alinear els meus propòsits de vida amb els de Déu.