La vida té un ordre i una sincronicitat. El psicoanalista suís Carl Jung creà el terme sincronicitat per descriure les coincidències que semblen significatives. Argumenta que tot allò que ens passa no són fets aleatoris, sinó que manifesten que formem part d’un ordre més profund, d’una força universal unificadora. Si fem atenció, veiem que moltes vegades ens passen coses que es veuen orquestrades per una ment superior. Aquesta força universal és Déu.
El do de ciència, un dels dons de l’Esperit Sant, explica l’ordre de la creació. Aquest do percep les connexions causals que uneixen tots els éssers de l’univers entre si i amb Déu, i el sentit espiritual que tenen aquestes connexions. “Tot està entrellaçat, i l’enllaç és sagrat, i amb prou feines hi ha alguna cosa aliena a la resta, perquè tot ha estat coordinat i contribueix a l’ordre del mateix cosmos. Perquè un cosmos existeix a partir de totes les coses, i un déu a través de totes les coses, i una substància única, i una llei, una raó comuna a tots els éssers intel·ligents, i una veritat” (Meditacions. Marc Aureli, VII, 9).
Etimològicament, Cosmos prové del grec Kosmos i significa "ordre", "univers" o "món". Originàriament, aquest terme no es referia només a la totalitat de l’univers físic, sinó que també implicava el sentit de bellesa i harmonia natural de les coses. Es relacionava amb la idea de l’ordre diví contrastant amb el caos. La cinquena via de l’existència de Déu de sant Tomàs, “la causa final”, indica que a la natura tot està ordenat cap a un fi. Tot segueix un ordre. Cal doncs que hi hagi una intel·ligència suprema que ho hagi ordenat així. El món té un ordre perquè Déu l’ha creat.
L’ordre al món transcorre paral·lel amb l’ordre a la nostra vida: ordre a l’univers, ordre extern i ordre intern. Tots sabem els beneficis de viure i de treballar en un entorn ordenat. L’ordre transmet calma i assossec; però ordenar és també saber desprendre’s de tot allò que ja no serveix.
L’ordre al món transcorre paral·lel amb l’ordre a la nostra vida: ordre a l’univers, ordre extern i ordre intern. Tots sabem els beneficis de viure i de treballar en un entorn ordenat. L’ordre transmet calma i assossec; però ordenar és també saber desprendre’s de tot allò que ja no serveix. A la base de l’ordre físic hi ha el despreniment, no acumular coses innecessàries. Ordenar és a més netejar i buidar.
Així mateix, l’ordre del món, està relacionat amb l’ordre en un nivell més profund; l’ordre espiritual, relacionat amb el lloc que ocupem al món. Diu un proverbi antic: “Mantingues l’ordre i l’ordre et mantindrà a tu”. L’ordre és, doncs, a la base de l’ésser i de l’actuar. Posar ordre o ordenar, significa “encaminar i dirigir alguna cosa cap a un objectiu”. Tot el que existeix té un propòsit, un fi, una raó de ser. «La vida s’ordena quan hom sap què vol cuidar, què vol oferir i amb qui vol caminar». (Francesc Torralba).
Per altra banda, un dels aspectes més importants és l’ordre mental; de vegades les idees s’amunteguen a la nostra ment. Escriure ajuda a expressar i ordenar les nostres idees i els nostres pensaments, però per ordenar la nostra ment és necessari, de vegades, buidar-la. Deixar-la en silenci perquè la ment i el cor es calmin i es renovin. La meditació ajuda molt. “La pau és la tranquil·litat de l’ordre”. (sant Agustí).
Ordenar la nostra ment és ordenar la nostra vida. El sacerdot i escriptor Novello Pederzini, al seu llibre: “Ponte en orden” manifesta que si les persones han nascut de l’Amor i són creades per amor, només quan estimen es troben en la plenitud del seu ésser i per tant en l’ordre perfecte.
Quan ordenem la nostra ment som capaços de percebre l’ordre del món, les sincronicitats que descriu Jung. Tot el que passa a la nostra vida sembla estar orquestrat per una ment meravellosa, per Déu Creador. “La coincidència és la manera que Déu té de romandre en l’anonimat”. (Einstein).
La sincronicitat és l’ordre diví.