Avui parlaré de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Actualment, el debat se centra molt en si és beneficiós o no per a Andorra. Primerament, és evident que l’acord aportarà més oportunitats que no pas beneficis, i m’explico: el seu impacte dependrà de cadascun de nosaltres; alguns es beneficiaran d’aquest acord, mentre que altres es quedaran com estan.
De totes maneres, com ja passa actualment amb altres acords signats amb països veïns, al final sembla més paper mullat que una altra cosa, doncs, a l’hora de la veritat, som insignificants per a ells. Quan els hi parles d’aquests acords, se’n riuen de tu. Els acords que per a nosaltres són importants, per a ells simplement són una forma de fer-nos passar pel tub i que ells quedin com els poderosos; i així ens interessa que sigui.
Al cap i a la fi, aquest acord és un pas més per continuar sent el que som.
Pel que fa a les càrregues, molts argumenten que un dels problemes serà el gran volum de nova normativa que haurem d’aplicar. Possiblement tenen raó, però jo sostinc que ja estem adaptant les nostres normatives, lleis i altres regulacions amb la línia europea. Tots som conscients que ens emmirallem amb ells, ja que són amb qui comercialitzem i ens interessa que així sigui. Per tant, és una feina que Andorra ja està duent a terme.
D’altra banda, crec que aquest acord serveix per donar continuïtat al bon veïnatge i per unificar molts acords que ja existien de forma separada, de manera que es reforci la nostra sobirania. Segurament serà un camí no exempt de dificultats; hi haurà aspectes positius i altres que no ho seran tant.
“S’ha de recordar que Andorra subsisteix gràcies als acords bilaterals signats amb altres països, que possiblement han estat més beneficiosos per nosaltres que per a ells”
Tanmateix, la pregunta més important no és si serà bo o no, sinó, i si no, què passarà? Es pot permetre Andorra donar l’esquena a la Unió Europea?
S’ha de recordar que Andorra subsisteix gràcies als acords bilaterals signats amb altres països, que possiblement han estat més beneficiosos per nosaltres que per a ells.
L’altre tema que preocupa molt és que empreses de fora puguin operar al país amb igualtat de condicions. És normal i raonable tenir por?
Però no vivim ja en una globalització mitjançant la venda per Internet? Potser el que han de fer és professionalitzar-se i millorar.
Segurament adaptar-se a un nou entorn de possibilitats fa por, però lluny de ser una involució, és evolució.
Crec que, amb el mercat que tenim, no necessàriament vindran moltes empreses estrangeres, i si venen, hem d’intentar que siguin d’un alt valor afegit per al País.
Per acabar, seria desitjable que tots els grups parlamentaris demostressin un veritable sentit d’Estat. Tots sabem que no hi ha alternativa a l’acord actual; ara tenim aquesta opció, i els andorrans haurem de decidir entre votar “SÍ” o “NO”.