Fa uns dies l’Agència de Notícies Andorrana informava que el Govern d’Andorra havia atorgat la nacionalitat andorrana a un total de 359 persones, un procediment habitual dins del nostre ordenament jurídic. Tanmateix, resulta rellevant l'increment d'un 266% en l'obtenció de la ciutadania de ple dret per part de ciutadans procedents del Regne del Marroc en un període de només tres anys.
La legislació marroquina és clara en aquesta matèria: no permet la renúncia a la nacionalitat d’origen. Aquesta premissa entra en conflicte directe amb el marc constitucional andorrà. Concretament, els articles 7 i 8 del Capítol II de la nostra Constitució disposen clarament que “l’adquisició o el manteniment d’una nacionalitat diferent de l’andorrana implicarà la pèrdua d’aquesta en els terminis fixats per la llei”. En la mateixa línia, l'article 22 de la Llei Qualificada de Nacionalitat estableix que la nacionalitat andorrana és estrictament excloent respecte de qualsevol altra, de manera que no s'admet la doble o múltiple nacionalitat.
Permetre excepcions d'aquesta naturalesa en la pràctica rebaixa la seguretat jurídica i genera un greu greuge comparatiu, convertint el marc administratiu en un entorn on la norma s'adapta a la conveniència individual.
Per tot plegat, instem el Govern d’Andorra a fer complir de manera estricta la legalitat vigent i, de manera preeminent, el text constitucional. Permetre excepcions d'aquesta naturalesa en la pràctica rebaixa la seguretat jurídica i genera un greu greuge comparatiu, convertint el marc administratiu en un entorn on la norma s'adapta a la conveniència individual.
Aquest escenari no és exclusiu dels nacionals del Marroc; es dona també amb ciutadans d'altres països com Algèria, l'Argentina, Bolívia, Cuba, l'Equador, l'Iran, Israel, l'Uruguai, Síria o Zimbabwe. No es tracta d'un conflicte imputable a l'Estat andorrà, sinó d'una situació que afecta aquells sol·licitants originares de països que no permeten la renúncia a la nacionalitat. Per tant, correspon a aquests ciutadans canalitzar la petició de reforma legislativa davant dels seus respectius representants polítics.
Lluny de qualsevol discurs discriminatori, aquesta reclamació respon estrictament a principis de supervivència institucional, seguretat jurídica i igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
Per tot plegat, destacar que l’Acord de Govern de l’any 2001 resulta inaplicable en la mesura que vulnera el principi de jerarquia normativa en contradir la Constitució, la norma suprema de l'Estat. Per aquest motiu, cal esmenar immediatament aquesta anomalia jurídica i aplicar les mesures corresponents amb caràcter retroactiu.