El passat 10 d'octubre vam viure, sens dubte, un dels actes més emotius i plens de significat que ha organitzat ATIDA.
Des del 2022, cada any organitzem un homenatge als donants. Enguany, però, hem canviat d'ubicació amb un propòsit: crear un nou espai de reflexió i sensibilització sobre la donació d'òrgans, cèl·lules i teixits al nostre petit país.
Tot va començar el 4 de juny, en un acte al Consell General que va reunir professionals sanitaris, donants i receptors d'òrgans. Aquell dia vam lliurar uns petits boixos a diverses persones, que es van comprometre a cuidar-los durant els mesos següents. El repte era retrobar-nos tots plegats el 10 d'octubre per trasplantar-los en un parterre que acabaria dibuixant una paraula plena de significat: VIDA.
Parlar de la donació, és expressar el nostre desig de ser donants i compartir-lo amb la família pot ajudar a prendre decisions en moments especialment difícils.
Sota el lema Donar és sembrar vida, volíem simbolitzar que, igual que una planta necessita cura per arrelar i créixer, la donació necessita generositat, compromís i sensibilització per continuar donant esperança.
El primer boix que vam trasplantar pertanyia a la família de l'Oriol, un noi d'Ordino que ens va deixar aquest any. En vida, ell havia manifestat a la seva família la voluntat de ser donant. Malauradament, un accident d'esquí li va prendre la vida, però la seva generositat va permetre, gràcies també a la tasca imprescindible dels professionals sanitaris, que els seus òrgans i teixits poguessin donar una nova oportunitat a altres persones.
Aquell primer boix va ser un moment especialment emotiu. No era només una planta que canviava de lloc, sinó el símbol d'una voluntat, d'una família i d'una generositat que traspassa fronteres i continua donant fruit en altres persones.
Després, cadascun dels assistents va plantar el seu boix. Al darrere de cada planta hi havia una història: de donants, de receptors, de famílies i de professionals sanitaris. Històries diferents, però unides per un mateix sentiment: la voluntat d'ajudar els altres.
També vam tenir molt present el nostre estimat Toni Gamero. El seu llegat i el seu entusiasme per difondre la importància de la donació ens acompanyaran sempre. Continuarem aquesta tasca per ell i per totes les persones trasplantades que ja no són entre nosaltres, però sobretot per aquelles que avui esperen un òrgan i necessiten una oportunitat.
Sovint parlem dels donants i dels receptors, però hauríem de parlar més de les persones que esperen un trasplantament. Perquè qualsevol de nosaltres podria trobar-se algun dia en aquesta situació. De la incertesa, les pors i l'esperança de qui viu pendent d'una trucada que pot canviar-li la vida. Per això, sensibilitzar sobre la donació és també recordar que, darrere de cada possible donant, hi ha persones que necessiten continuar vivint.
D’aquí la importància de parlar més obertament de les nostres voluntats. Parlar de la donació, és expressar el nostre desig de ser donants i compartir-lo amb la família pot ajudar a prendre decisions en moments especialment difícils. Perquè la generositat també comença amb una conversa.
Per això, quan mirem aquell parterre i llegim la paraula VIDA, no hi veurem només uns boixos que arrelen i creixen. Hi veurem l'Oriol, el Toni, totes les persones donants i les seves famílies. Hi veurem també els receptors i aquells que encara esperen una oportunitat. I hi veurem el compromís d'ATIDA de continuar sensibilitzant, agraint i defensant la donació al nostre país.
Que la vida de l'Oriol, la del Toni i la de tantes altres persones ens continuï guiant. Que el seu llegat arreli en la nostra societat i ens recordi que donar és un acte de generositat capaç de transcendir la pròpia vida.
Perquè donar és sembrar vida.