Quan demanar ajuda es converteix en un laberint
Com a secretària de la JSA, vull deixar clar que no som professionals de la salut mental. Som un grup de joves que ens reunim per compartir les nostres inquietuds personals i del país. És un espai segur d’escolta, on tothom pot expressar-se. Si en algun moment la junta considera que hi ha un tema molt important, es trasllada al PS. No cal estar implicat en política ni tenir cap coneixement especial, només ganes de compartir i voler millorar el futur del país. I la gent jove és la que millor ho pot fer: és el seu futur.
Amb aquesta experiència i coneixement de primera mà dins del sistema de salut mental, veig cada dia com moltes persones lluiten per rebre ajuda. La realitat és alarmant: la salut mental de la nostra gent està en perill.
El sistema està saturat. La falta de professionals, especialistes insuficients i llargs temps d’espera fan que moltes persones es trobin soles quan més necessiten suport. Només alguns psicòlegs i psiquiatres treballen a través de la CASS, i la resta ofereix els seus serveis de manera privada, amb costos que molts no poden assumir.
“Què passa quan l’únic que trobes és incomoditat i confusió en comptes de comprensió i escolta?”
La coordinació falla
Els serveis de salut mental d’adults, infantojuvenil i l’UCA han canviat recentment de localització. Des de llavors, els telèfons no funcionen. Quan un pacient intenta contactar, només troba números que sonen sense parar o correus que mai són contestats. Com pot algú demanar ajuda si no hi ha manera de parlar amb un professional?
Els serveis de prevenció, com la línia verda 117 o el xat de suport emocional de la Fundació Ajuda i Esperança, tenen bones intencions, però la realitat és diferent. Fa uns mesos vaig investigar com funcionava aquest servei. La persona que hi treballava no tenia formació professional específica i només podia recomanar acudir a un psicòleg o psiquiatre.
Si una persona desesperada hagués necessitat ajuda en aquell moment, aquest suport hauria estat insuficient.
Professionals atrapats en un sistema impossible
Els professionals que treballen a través de la CASS han de veure un nombre fix de pacients cada dia en només 8 hores de treball. Això desgasta i desmotiva. Molts pacients acaben buscant ajuda privada, però no tots poden pagar-la.
Les sessions privades duren entre 40 i 60 minuts i costen 60 a 100 euros. Les sessions a través de la CASS són de 45 minuts i l’usuari paga 11,25 €, però dins del SAAS les sessions duren menys de 45 minuts per poder atendre el màxim nombre de pacients possible. Així, els pacients es converteixen en números i no reben l’atenció que necessiten.
A més, la tendència del país és sobre medicalitzar els pacients, els psiquiatres recepten fàrmacs abans de temps o en excés, quan sovint la psicoteràpia seria més adequada i eficaç. Aquesta pràctica no només limita l’eficàcia del tractament, sinó que també desvirtua la funció dels professionals i empitjora l’experiència del pacient, que necessita ser escoltat i acompanyat de manera individualitzada.
La desestigmatització és encara un somni
Andorra té un llarg camí per recórrer. Moltes persones senten que han de justificar el seu estat davant de l’entorn o fins i tot del personal sanitari. Només en el primer trimestre del 2025 es van registrar 872 baixes laborals per motius de salut mental. Segons l’OMS, uns 11.000 ciutadans d’Andorra tenen algun trastorn mental, un 12,5% de la població. Darrere de cada xifra hi ha una persona amb por, angoixa o desesperança.
Els joves són especialment vulnerables. Moltes vegades els problemes es relacionen amb assetjament escolar o situacions d’abús, però els protocols existents no funcionen com caldria. Falta formació especialitzada i professionals capaços d’oferir una atenció individualitzada dins del SAAS. Moltes famílies es veuen obligades a recórrer a serveis privats, inaccessibles per a molts.
No estan sols
Aquest article no vol alarmar, sinó donar veu a les persones que pateixen i no reben l’ajuda que necessiten. Vull recordar als joves i a les famílies que no estan sols. Parlar amb algú de confiança sempre és un primer pas. Sempre hi haurà algú que pugui escoltar, encara que el sistema no funcioni com deuria.
Des de la JSA ens preocupa profundament com està la salut mental al nostre país i com podria evolucionar si no es treballa de manera decidida amb el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions. És hora de posar els recursos necessaris, augmentar la formació dels professionals, reduir els temps d’espera i garantir que tothom tingui accés a l’atenció que necessita.
La salut mental no pot esperar més.