Com a veí de la zona, vull denunciar públicament la situació completament insostenible en què es troba el carrer Roureda de Sansa.
Aquest carrer s’ha convertit, de facto, en el pipicà urbà més gran del país. I el més greu és que no es tracta d’un fet puntual ni estacional. És una situació diària, constant i totalment normalitzada.
Hi ha fins i tot cartells col·locats a la zona que recorden la prohibició que els gossos facin les seves necessitats a les parets de comerços i habitatges. Tanmateix, aquests avisos són sistemàticament ignorats, sense que això comporti cap mena de conseqüència ni cap control visible. El resultat és un carrer abandonat a la seva sort.
Amb l’arribada de la calor, la situació es torna directament insuportable. La forta olor d’orina és persistent i s’estén per tot el carrer. No parlem d’un punt concret, és tot el tram el que es veu afectat. La manca d’una neteja adequada agreuja encara més el problema, ja que les taques d’orina queden perfectament visibles a les voreres, transmetent una sensació constant de brutícia i deixadesa.
“L’impacte ja no és només estètic o d’incomoditat. És un problema real per als negocis i les comunitats de veïns de la zona. Hi ha locals que es veuen obligats a netejar les voreres dues vegades al dia a causa de la brutícia constant”
A més, molts veïns de carrers propers utilitzen aquesta via com a zona habitual perquè els gossos hi facin les seves necessitats, cosa que incrementa encara més la saturació del problema. Això genera una situació clarament incompatible amb unes condicions mínimes de salubritat en un espai públic.
L’impacte ja no és només estètic o d’incomoditat. És un problema real per als negocis i les comunitats de veïns de la zona. Hi ha locals que es veuen obligats a netejar les voreres dues vegades al dia a causa de la brutícia constant. Comerços i residents estan completament farts d’una situació que fa massa temps que no es resol.
A tot això s’hi suma una sensació d’abandonament en la gestió del control urbà. Es dona la paradoxa que sí que hi ha presència d’agents de circulació controlant regularment els vehicles en zona verda i sancionant els estacionaments, però no s’observa el mateix nivell d’actuació ni de vigilància pel que fa a la salubritat i l’estat higiènic del carrer. La sensació general és que es prioritza el control recaptatori davant de problemes evidents d’higiene pública.
La imatge que ofereix el carrer és de deixadesa total. No hi ha un manteniment suficient, no hi ha un control efectiu i no hi ha una resposta proporcional a un problema que és evident per a qualsevol persona que hi passi.
El que hauria de ser un carrer normal de convivència entre veïns i tranquil·litat s’ha convertit en un espai degradat, amb olors intenses, taques visibles i una sensació generalitzada de manca d’higiene.
No es pot continuar normalitzant aquesta situació. És una qüestió de civisme, sí, però també de gestió pública i de respecte bàsic cap als veïns i treballadors que convivim amb aquesta realitat cada dia.