En la seva història única, el Principat conserva dins la seva naturalesa les virtuts més exquisides d'Europa; la seva història mil·lenària, la seva grandesa i cultura, que alhora han sobreviscut a una infinitat d'adversitats, són exemple de la resiliència que perdura fins avui al més noble dels pobles.

No obstant això, els fonaments històrics agonitzen arran de la manca d’evolució i col·loquen Andorra en una posició trontollant dins el seu ordre constitucional. En un país amb característiques excepcionals, la monarquia sempre serà garant de la unió, estabilitat i de la permanència com la seva primera institució en defensa perpètua de la democràcia a través d’un compromís amb el poble.

L’especial fórmula que ha governat Andorra a través de la figura dels seus coprínceps ha tingut un èxit rotund i singular que ha assegurat la seva supervivència mil·lenària, mentre que altres nacions similars a Europa es van esfondrar després de les guerres napoleòniques o la primera guerra mundial. La dependència a aquestes figures estrangeres respecte a la integritat del Principat d'Andorra i al bon veïnatge amb les seves potències veïnes, el Regne d’Espanya i la República Francesa, ha desaparegut actualment.

Aquesta qüestió no és invisible als ulls dels andorrans, al contrari, és imprescindible conservar un cap d’Estat que no estigui compromès amb institucions alienes que hauria de representar. Els reptes que enfronta Andorra avui en dia requereixen un diàleg directe amb el cap de l’Estat, quin ha d’existir quan l’extensió territorial sobre la qual es governa no és tan extensa així com la seva població.

“De manera incessant durant aquests darrers anys és més que evident que el sistema institucional es troba en crisi a causa del caràcter individualista que han mostrat passats coprínceps francesos i episcopals”

De manera incessant durant aquests darrers anys és més que evident que el sistema institucional es troba en crisi a causa del caràcter individualista que han mostrat passats coprínceps francesos i episcopals; no podem ignorar el fet que va succeir el 2009 quan el Copríncep francès Nicolas Sarkozy va utilitzar la seva influència per amenaçar de trencar les bases constitucionals del Principat si Andorra no canviava la seva política bancària, sense tenir en compte que el moment polític d'aquell moment requeria el canvi a les seves reservades lleis bancàries, és evident la prioritat i la lleialtat que va mostrar a l'Estat francès sobre l'Estat andorrà, a més de comprensible en representar un país estranger on a més encarnava la posició amb la major envergadura política de França, i potser d'Europa.

De la mateixa manera la lleialtat del Copríncep episcopal com a bisbe de la Seu d'Urgell correspon a l’Església catòlica abans que al poble andorrà. Això ha provocat que la confiança en la fórmula mil·lenària hagi disminuït dràsticament, comprovat a través de les enquestes realitzades pels mitjans de comunicació, no és possible permetre més temps una situació de tal naturalesa on les prioritats internes del país creixen amb freqüència.

És al Consell General, així com qualsevol altra autoritat amb el sentit comú del deure i de lleialtat, a qui correspon convocar a un referèndum nacional i proposar un candidat al tron del Principat, un candidat que els andorrans acceptin i que promogui l'evolució històrica i jurídica que requereix el país dins un marc constitucional que no divideixi la societat en elits polítiques o partidistes sinó que serveixi als interessos comuns dels habitants d'Andorra i que l'enforteixi, constituint una formidable roca d'integració que actuï sense suposar una espècie d'inquietud en el paper en què es desenvolupa dins de la vida quotidiana o del que es pogués exercir en el futur.

Aquest és el camí més apropiat per consolidar la permanència de la identitat nacional, la prosperitat i el benestar comú dels seus habitants de la manera com només les nacions petites saben mostrar la seva grandesa.

Amb tota la meva devoció, amb tota la meva lleialtat i amb tota la meva gratitud.