L’entrada en aplicació de l’Entry/Exit System (EES), un nou mecanisme de la Unió Europea per regular la circulació de persones de països tercers que impacta directament en el model econòmic i migratori andorrà, ha generat inquietud al país.
Per aquest motiu, el Pacte d’Estat per l’Acord d’associació vol exposar la seva opinió, recordant els antecedents i evidenciant els motius pels quals, també en aquest àmbit, Andorra no es pot permetre quedar al marge dels grans canvis europeus i necessita, més que mai, mantenir una relació de col·laboració i suport amb la Unió Europea.
Què és l'EES?
L’any 2017 la UE aprovà el Reglament Entry Exit System (EES) amb l'objectiu de reforçar el control de les fronteres externes i lluitar contra la immigració il·legal dins de l'espai Schengen. Un espai del qual, recordem, Andorra no n’és membre.
Aquesta norma europea modifica la forma en què fins ara s’han controlat els ciutadans no comunitaris que entren a Schengen per estades curtes, substituint el segellament manual de passaports per un sistema informàtic automatitzat que, de manera sistemàtica, emmagatzema la informació personal, la data i el lloc de cada entrada i sortida, les alertes de seguretat i diverses dades biomètriques -com imatges facials o empremtes dactilars-.
L’objectiu d’aquest canvi és disposar de dades fiables i coordinades entre els Estats per detectar i prevenir la circulació de persones que volen accedir a Europa de manera irregular, les que utilitzen identitats o documents falsos, les que es queden en territori europeu més temps del permès (sobreestadies) i les que suposen una amenaça per a la seguretat.
El Reglament EES havia d'estar totalment desplegat i operatiu el 2022, però, a causa de diferents dificultats tècniques i polítiques, no s'ha activat fins al 12 d'octubre del 2025. La seva implantació serà progressiva durant 180 dies, i ha d’estar completament operatiu el pròxim 10 d'abril del 2026.
El nou Acord de gestió de fronteres:
L’any 2017, abans de l’aprovació de l’Entry Exit System, la UE va incloure una excepció per als nacionals andorrans, així com per als de San Marino, Mònaco i la Santa Seu, de manera que, tot i ser de països tercers, restessin exempts dels controls i poguessin continuar circulant lliurement per l'espai Schengen.
Tot i aquest règim especial per als nacionals, l'entrada en aplicació de l'EES amenaçava de col·lapsar les dues fronteres amb Andorra, atès que França i Espanya tenen l’obligació legal de controlar sistemàticament els nacionals de la resta de països tercers i, en conseqüència, verificar la identitat de tots els ocupants dels vehicles que travessen la frontera.
"El procés d’integració que Andorra manté amb la UE, especialment a través de l’Acord d’associació negociat, ha estat clau per assolir l’Acord de gestió de fronteres i preservar l’excepcionalitat dels controls fronterers aleatoris, essencials per al futur de l’economia andorrana".
Per evitar aquest risc, calia una solució a mesura que permetés mantenir, com fins ara, únicament controls aleatoris a la frontera, sense posar en perill el trànsit diari de treballadors, mercaderies i visitants. L’única solució per donar resposta a aquesta necessitat era negociar un nou Acord entre Andorra i la Unió Europea que permetés establir un règim especial i únic aplicable al nostre espai fronterer. Així, les negociacions pel nou Acord de gestió de fronteres es van iniciar el setembre 2024 i està previst que finalitzin pròximament.
Aquest acord suposa canvis i reptes respecte al model migratori actual, però també comporta un benefici molt important: Andorra guanya en seguretat, ja que qualsevol ciutadà d’un país tercer que vulgui venir a residir a Andorra haurà de superar prèviament el sistema d’avaluació de seguretat Schengen, fins ara no accessible per a Andorra, i que França i Espanya realitzaran per compte nostre.
Implicacions nacionals i empresarials:
Els darrers anys, nombroses empreses i sectors professionals, davant la dificultat de trobar mà d’obra, han recorregut a persones de països tercers que, en alguns casos, es troben en situació de sobreestadia a l’espai Schengen, ja que han encadenat temporades d’hivern i d’estiu sense retornar al seu país d’origen.
Amb l’EES, l’autorització de residència d’aquestes persones que es troben en situació irregular a l’espai Schengen pot esdevenir un greu problema per a Andorra, ja que després d’haver residit legalment al país, si són detectades en situació irregular als punts fronterers, no podran sortir d’Andorra sense regularitzar-se o bé seran retornades aquí com a darrer destí legal. L’Estat andorrà haurà d’assumir, en darrera instància, la responsabilitat de retorn al seu país d’origen.
Per aquest motiu, tot i les dificultats generades en alguns sectors empresarials, ha estat necessari reforçar els controls i les garanties, i ja no s’autoritza cap residència temporal o de treball que no vagi acompanyada de l'acreditació que la persona es troba en situació regular a Schengen.
Conclusions: model de país i relació amb Europa.
En aquest context els membres del Pacte d’Estat volem fer unes consideracions finals:
En l’àmbit intern, l’EES ha evidenciat que cal fer evolucionar el nostre sistema de contractació de treballadors en determinats sectors professionals. Convé anar cap a un model basat en la planificació estratègica, la seguretat jurídica i la convergència amb els sistemes de control que apliquin els països veïns.
En l’àmbit extern, l’EES és una expressió clara de la nova línia estratègica de la Unió Europea en matèria d’immigració: reforça la seva protecció interna però, alhora, possibilita formes d’interacció regulada amb els seus socis. En aquest context, el procés d’integració que Andorra manté amb la UE, especialment a través de l’Acord d’associació negociat, ha estat clau per assolir l’Acord de gestió de fronteres i preservar l’excepcionalitat dels controls fronterers aleatoris, essencials per al futur de l’economia andorrana.
Aquest és un exemple clar de com, en un món cada cop més interconnectat, les decisions internacionals incideixen directament a Andorra. La millor manera de protegir la nostra sobirania i el nostre model de país no és quedar-nos al marge, sinó ser un soci actiu de l’entorn que ens envolta i continuar construint, en estreta col·laboració amb la Unió Europea, solucions adaptades a la realitat andorrana.
Xavier Espot, Cap de Govern d'Andorra
Jordi Jordana, Grup parlamentari demòcrata
Carles Naudi d’Areny-Plandolit, Grup parlamentari de Ciutadans Compromesos
Susanna Vela, Grup parlamentari socialdemòcrata
Cristina Rico, Liberals d'Andorra
Josep Roig, Socialdemocràcia i Progrés
Marc Magallón, Acció
Oliver Alís, Unió Laurediana.