Aixecar una creació sublim és una tasca a l’abast de molt pocs. Fer-ho en el món de la construcció exigeix imaginació i audàcia. I bastir-la en un àmbit en què la racionalitat i el benefici han estat sovint prioritaris requereix la determinació i el coratge dels visionaris i, sobretot, una tenacitat extraordinària per superar obstacles i contratemps.
És cert que el promotor va saber envoltar-se dels millors companys de viatge per fer realitat el seu anhel. Es va associar amb una de les grans figures de l’arquitectura mundial i va saber transmetre-li com és la nostra muntanya, què representa i com volia que la seva creació s’hi integrés fins a formar-ne part.
Certament, el geni de Jean Nouvel va concebre el que ha esdevingut, al meu entendre, una de les millors construccions d’alta muntanya del món. Però sense la gosadia, la fermesa —ratllant la tossuderia— i el bon gust del seu promotor, mai no hauria estat possible.
Val la pena recordar que les gairebé dues dècades necessàries per culminar el projecte han estat farcides de crisis econòmiques, dificultats tècniques i administratives i, fins i tot, d’una pandèmia que va aturar el món durant molt de temps.
En el debat entre turisme de masses i turisme de luxe, el nostre país ha d’aspirar a potenciar aquest darrer, tot i que el camí per arribar-hi és complex i exigent. El luxe, però, no ha d’estar renyit amb les polítiques de promoció i ajuda a l’accés a l’habitatge ni amb uns salaris justos.
La Querola va ser concebuda com un projecte de gran luxe, i aquest propòsit es va fer realitat. En el debat entre turisme de masses i turisme de luxe, el nostre país ha d’aspirar a potenciar aquest darrer, tot i que el camí per arribar-hi és complex i exigent. El luxe, però, no ha d’estar renyit amb les polítiques de promoció i ajuda a l’accés a l’habitatge ni amb uns salaris justos. Ben al contrari: ambdues realitats han de ser necessàriament compatibles i complementàries. És responsabilitat dels nostres dirigents generar les condicions perquè aquestes sinergies siguin possibles.
Es faran peritatges i investigacions; sorgiran rumors i comentaris. Però la destrucció d’una obra d’aquesta magnitud ens ha d’entristir a tots els andorrans.
Amb aquestes línies vull reconèixer el compromís de Jordi Cerqueda Donadeu amb un projecte que ha defensat i dut a terme malgrat totes les dificultats, encara que l’infortuni n’hagi destruït ara una part important. Desitjo que no el deixi caure en l’oblit i que, d’allò que en queda, en preservi el testimoni per a tots nosaltres i per a les generacions futures.