Després de ser sancionat amb 120 euros per haver superat el límit de dues hores en una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda, vaig presentar les al·legacions i els recursos corresponents, però tots van ser desestimats. També vaig demanar una reunió amb el conseller responsable de Circulació i, a dia d’avui, encara estic esperant resposta.

Aquest escrit no neix només d’una sanció. Neix de la meva experiència com a persona amb mobilitat reduïda i de més de 35 anys defensant els drets de les persones amb discapacitat.

Durant aquest mes d’agost he pogut observar vehicles amb matrícula espanyola i francesa superant el límit de dues hores en places reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Davant d’això, és inevitable preguntar-se si la normativa s’aplica realment amb els mateixos criteris a tothom.

No demano cap privilegi. Demano igualtat de tracte, tant per al ciutadà andorrà com per al visitant.

No demano cap privilegi. Demano igualtat de tracte, tant per al ciutadà andorrà com per al visitant.

També crec que un conseller no és simplement un càrrec públic. És una persona que té la responsabilitat de servir i escoltar la ciutadania. Quan un ciutadà demana una reunió per exposar una situació que afecta els drets de les persones amb discapacitat, escoltar-lo hauria de formar part d’aquesta responsabilitat.

Em preocupa que l’actuació del Comú d’Andorra la Vella en aquest cas no reflecteixi els principis d’igualtat, no-discriminació i bona administració que Andorra ha assumit en matèria de drets de les persones amb discapacitat.

Els drets de les persones amb discapacitat no són una qüestió de sensibilitat política ni de bona voluntat. Són un compromís que s’ha de demostrar cada dia.

No assenyalo persones. Demano responsabilitat institucional. Perquè la igualtat no es proclama: es demostra amb els fets, amb el respecte i aplicant les normes amb els mateixos criteris per a tothom.