El passat dijous, en el Congrés d’Acció, militants i simpatitzants vam posar sobre la taula una realitat inqüestionable: sense una planificació sòlida a mitjà i llarg termini, el país no podrà garantir un desenvolupament sostenible. La gestió de l’urbanisme, els recursos naturals, l’impacte del turisme de masses i la necessitat de reconduir l’economia no poden quedar supeditats als cicles polítics curts ni als interessos d’uns pocs.
“No es pot deixar en mans de la improvisació el futur del país. Cal una estratègia seriosa, tècnicament fonamentada i políticament assumida. Per això, és imprescindible que tècnics i polítics treballin conjuntament i que es creï un equip de prospectiva al servei d’Andorra”
L’urbanisme, per exemple, no pot continuar sent una eina al servei de la improvisació ni de l’especulació. La gestió dels recursos, especialment l’aigua i l’energia, també exigeix una mirada de llarg abast vinculada al turisme i a la construcció. El canvi climàtic portarà períodes de sequera més intensos, i els episodis de crisi energètica poden ser recurrents.
El turisme, que durant anys ha estat un dels pilars econòmics del país, ha esdevingut també un factor de vulnerabilitat. L’excés de dependència d’aquest sector genera una economia fràgil i fortament condicionada per factors externs, com s’ha vist amb la pandèmia i amb la crisi de subministraments. No es pot continuar apostant cegament per un model que pressiona els recursos naturals i genera desigualtats. Però, com en altres àmbits, el curtterminisme dels cicles polítics i la manca d’acords impedeix fer els canvis necessaris per diversificar l’economia i reequilibrar el territori.
A tot això s’hi afegeix un factor que condicionarà el futur immediat: les migracions derivades del canvi climàtic. La desertificació, la pèrdua de terres de cultiu i la inestabilitat política en diverses regions del món faran que els moviments de població siguin cada cop més intensos. Europa no podrà evitar aquest fenomen, però la manera com es gestioni determinarà si esdevé una crisi o una oportunitat. La manca de planificació i els discursos populistes només agreujaran el problema.
El tancament de fronteres i les polítiques de replegament nacional poden ser rendibles electoralment, però no evitaran que milions de persones continuïn buscant una vida millor. L’economia internacional és inestable, l’extrema dreta guanya pes arreu d’Europa i els consensos democràtics es debiliten. Les decisions importants es posposen, els governs giren constantment de rumb i la planificació estratègica queda en mans de dinàmiques electoralistes que exalten les masses indignades, però que no ofereixen solucions. Davant d’aquest escenari, caldrà ser pragmàtics.
No es pot deixar en mans de la improvisació el futur del país. Cal una estratègia seriosa, tècnicament fonamentada i políticament assumida. Per això, és imprescindible que tècnics i polítics treballin conjuntament i que es creï un equip de prospectiva al servei del país, capaç de projectar escenaris, anticipar crisis i establir línies d’acció clares i compartides i afrontar els grans reptes que ja tenim al davant.