El dissabte dia 11 d’octubre amb motiu del 3r agraïment als donants que organitza ATIDA al Parc Central d’Andorra la Vella, emplaçament on tenim la nostra escultura "Jo en tu", vam poder veure en directe l’obra de teatre titulada "Te la regalo".
Una actuació en directe amb la interpretació per actors de l’escola Entreacte i altres col·laboradors i la veu en directe de Ishtar Ruiz, Anyway i Iu Blasi que ens feia pensar en la donació i els trasplantaments.
Aquesta obra representava a persones malaltes que esperen un òrgan, simbolitzades amb samarreta negra i altres persones amb samarreta blanca que simbolitzaven els donants, també teníem representats als sanitaris. Estant tots els involucrats en una donació.
La gratitud dels trasplantats, la dedicació del personal, però sobretot la solidaritat dels donants van quedar gravades aquell dia com un dels gestos d’amor més grans que pot fer l’ésser humà.
Com un joc de samarretes blanques i negres ens va poder ficar tant en la pell dels donants i dels trasplantats?
La veritat és que a la interpretació dels actors si sumava la veu dels músics amb un "gràcies" que ens feia encongir el cor.
I és que durant els 4 minuts d’actuació vam poder veure com una persona en vida, de forma altruista i totalment solidària ha pogut donar vida, li ha donat una part d’ella perquè l’altra persona pogués viure. Representant el que coneixem per la donació de viu. I ha sigut gràcies a un personal sanitari que ens ajuda i ens cuida.
Per altra banda, també vam poder veure i sentir com unes persones malaltes patien l’espera d’una donació i com un donant que volia ajudar-los no ho va poder aconseguir, ja que potser per un sistema de salut no preparat, per un criteri mèdic o potser per una negativa familiar, no s’ha pogut fer. Aquest donant s’ha perdut i amb ell cada dia perdem a persones que estan en llista d’espera i que no arriben a aquesta oportunitat de ser trasplantades.
Finalment, vam veure com un altre donant i gràcies a la Júlia que simbolitza les institucions i els sanitaris ajudava al fet que la pèrdua d’aquesta persona, pugui donar vida entre 6 i 8 persones.
I això ha estat possible gràcies a les famílies que diuen si a la donació, moltes persones tenen una segona oportunitat de vida.
La gratitud dels trasplantats, la dedicació del personal, però sobretot la solidaritat dels donants van quedar gravades aquell dia com un dels gestos d’amor més grans que pot fer l’ésser humà.
Aquesta obra de teatre ens dona a entendre d’una manera molt simbòlica que tots tenim posades 8 samarretes blanques com a símbol que podem salvar la vida a 8 persones gràcies als nostres òrgans. Però encara més, i si em permeteu fer aquest símil comparatiu, tenim fins a 100 peces de roba més per poder millorar la qualitat de vida de moltes persones gràcies a la donació de teixits, com per exemple còrnies, ossos, tendons...
Així que si mai tenim l’oportunitat deixem-los aquí a la terra i que no marxin que és aquí on es necessiten. Digues te la regalo i dona vida.
Des d’ATIDA somiem cada dia que a Andorra existeix la donació i que ens hem sumat a un sistema solidari.
I que en obrir els ulls aquest somni, fos una realitat seria el repte més gran aconseguit pel nostre país. Un país solidari que col·labora en les llistes d’espera.