Una persona em va dir fa poc: “Vull tenir més confiança en mi mateixa”.
Li vaig preguntar què es deia cada dia quan alguna cosa no li sortia com esperava.
Va somriure, amb una barreja d’incomoditat i resignació.
“Que no soc prou bona. Que sempre acabo fallant.”
La realitat és que el seu cervell no estava escoltant el que ella volia. Estava aprenent del que repetia. De les frases que, tot i no dir-les en veu alta, repeteix mentalment sense donar-se’n compte.
I aquí hi ha una idea que ens costa acceptar: el cervell no funciona segons les nostres intencions i somnis. Funciona segons allò que pensem i fem cada dia, segons la repetició.
Cada vegada que repeteixes un mateix pensament, les neurones implicades en aquell procés s’activen juntes. I, amb el temps, el cervell reforça aquesta connexió perquè li resulta més eficient (és familiar, és coneguda). És un principi conegut en neurociència: les neurones que s’activen juntes, es connecten juntes.
És el mateix mecanisme que ens permet aprendre a conduir, tocar un instrument o parlar un idioma. Al principi no en sabem massa. A mesura que repetim, arribem a fer-ho de manera automàtica, sense adonar-nos-en.
Però també és el mecanisme que consolida patrons com el dubte, la por o la inseguretat.
El cervell no diferencia si allò que repeteixes et beneficia o et limita. No jutja. No filtra. Només aprèn. I, si li és familiar, repeteix.
Si cada dia et repeteixes que no ets capaç, acabarà convertint aquest missatge en una resposta automàtica.
Si, en canvi, pràctiques actuar malgrat el dubte, també estaràs entrenant un nou patró.
Per això, potser la pregunta no és què vols canviar.
La pregunta és: què estàs repetint cada dia sense adonar-te’n?
Perquè no et converteixes en allò que desitges.
Ni tan sols en allò que penses de tant en tant.
Et converteixes en allò que la teva ment practica una vegada i una altra.
I la bona notícia és aquesta: si la repetició ha creat els teus patrons, la repetició també els pot transformar.