No és normal que cridi tant

Et despertes i el teu cap ja va per davant teu.

Què has de fer avui. Aquella conversa que tens pendent. La feina que no acabes. La reunió que creus haver preparat bé, tot i no estar-ne del tot segur. Allò que vas dir ahir i que ara tornes a repassar. El que hauries de començar. El que encara no saps com resoldre.

I, abans d'haver posat els peus a terra, ja estàs mentalment cansat.

Potser penses que tens un problema de concentració, d’atenció. Però moltes vegades no és que no puguis concentrar-te. És que el teu cervell està intentant atendre massa coses alhora.

A això li diem soroll mental. I com més atenció li dones, més present es fa. Més sembla cridar.

Perquè el cervell tendeix a donar prioritat a allò que considera important, nou o potencialment amenaçador. Si constantment estàs pensant en el que podria passar, en el que hauries d'haver fet o en tot allò que tens pendent, el teu cervell rep un missatge constant: "Això encara no està resolt. No ho oblidis."

I així és molt difícil estar realment present. La solució, però, no és intentar deixar la ment en blanc. Probablement ja ho has intentat. "deixar de pensar" i, de sobte, hi penses encara més.

No tot el que apareix a la teva ment necessita una resposta immediata. Sovint, un pensament és només un pensament. 

No es tracta de lluitar contra els pensaments. Es tracta d'aprendre a dirigir la teva atenció. No tot el que apareix a la teva ment necessita una resposta immediata. Sovint, un pensament és només un pensament. Una manera de reduir el soroll mental és aprendre a discernir què necessita la teva atenció ara i què pot esperar.

No tot el que ocupa la teva ment és urgent. I no tot el que sembla urgent és realment important.

Quan tot sembla urgent, el cervell es manté en alerta i prendre decisions es fa més difícil. Quan prioritzes i esculls que toca ara, facilites el treball de l'escorça prefrontal, implicada, entre altres funcions, en l'atenció i la presa de decisions.

No es tracta de fer més. Es tracta d’escollir on focalitzar la teva atenció.

Què faré ara?
Què pot esperar?
Què no necessita la meva atenció?

Tenir claredat no és tenir-ho tot resolt. És saber què escollir i actuar en conseqüència. I això també s'entrena.

Quan aprens a dirigir la teva ment, deixes de reaccionar a la vida i comences a decidir com vols viure-la.