Fa un temps, una persona em va dir una frase que escolto sovint: "Quan em senti preparada, faré el pas." Volia canviar de feina. Sabia que aquell lloc ja no encaixava amb qui era ni amb la vida que volia construir. Tot i així, continuava allà. Esperant més seguretat. Més diners. Més confiança. Menys por. En resum: esperant el moment perfecte.
El problema és que aquest moment gairebé mai arriba. El cervell està programat per prioritzar la supervivència, no la plenitud. Prefereix allò conegut i familiar abans que allò incert, encara que allò conegut ens faci sentir estancats.
Per això moltes persones interpreten la por com un senyal per aturar-se. Quan en realitat sovint només és el senyal que estan davant d’alguna cosa que podria fer-les créixer.
La motivació també acostuma a ser mal entesa. Molts esperem sentir-nos motivats per començar. Però la motivació acostuma a ser la conseqüència de l’acció, no la causa. Primer comences. Primer t’exposes. Primer avances encara que no et sentis preparat. I després arriba la confiança. I després arriba la motivació de veure’t capaç.
Amb els hàbits passa exactament el mateix. Al principi, ser consistent sovint significa anar en contra de la teva versió més còmoda. La que vol ajornar-ho. La que busca excuses. La que prefereix continuar fent el que sempre ha fet (tot i que impliqui sensació de “em sento buit”).
La motivació també acostuma a ser mal entesa. Molts esperem sentir-nos motivats per començar. Però la motivació acostuma a ser la conseqüència de l’acció, no la causa.
Però la consistència real és deixar de reforçar qui has estat fins avui, per començar a construir qui vols arribar a ser. Les persones que admires no són persones sense por. Són persones que han decidit no negociar constantment amb les seves excuses.
Aquella persona finalment va fer el canvi. Temps després em va dir una frase que no he oblidat: "El que més em pesa no és la por que tenia. És haver esperat tant."
Potser avui no necessites sentir-te més preparat. Potser necessites entendre que la vida que vols no la construirà la teva zona de confort. La construirà la decisió de començar abans de sentir-te llest.