El debat sobre l’ordenació de l’espai públic a Andorra la Vella sovint passa per alt una realitat fonamental: quan les normes comunals s’apliquen amb una rigidesa absoluta, corren el risc de vulnerar els drets fonamentals dels col·lectius més vulnerables. Aquest és el cas de l’actual limitació estricta de dues hores d’estacionament a les places reservades per a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR).
És inqüestionable que els comuns tenen la potestat i el deure de regular el trànsit i fomentar la rotació de vehicles. No obstant això, en l’àmbit jurídic, existeix una jerarquia clara. La Constitució del Principat d’Andorra consagra el principi d’igualtat i el dret al treball, i el nostre país va ratificar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que exigeix als Estats garantir l’accessibilitat i la plena inclusió. El principi d’igualtat no consisteix a tractar tothom exactament igual, sinó a tractar de manera diferent les situacions que són objectivament diferents.
Imposar un límit inamovible de cent vint minuts a un usuari amb mobilitat reduïda suposa una barrera estructural discriminatòria. La vida quotidiana no s’atura a les dues hores.
Imposar un límit inamovible de cent vint minuts a un usuari amb mobilitat reduïda suposa una barrera estructural discriminatòria. La vida quotidiana no s’atura a les dues hores. Complir amb una jornada laboral estàndard, assistir a consultes mèdiques complexes o realitzar les gestions bàsiques del dia a dia resulta materialment incompatible amb l’obligació d’interrompre qualsevol activitat, sortir al carrer, moure el vehicle i localitzar una nova plaça adaptada. S’exigeix un sobreesforç físic i logístic desproporcionat a aquells que, precisament per la seva condició, manquen de les alternatives de mobilitat o d’aparcament de llarga estada de què disposa la resta de la ciutadania.
Aquesta vulneració de drets es veu agreujada per una praxi administrativa que fomenta la indefensió jurídica del col·lectiu. Quan un vehicle acreditat depassa aquest límit temporal, les sancions emeses se solen tipificar sota el concepte genèric d’"estacionament en una plaça de PMR". Aquesta redacció omet la realitat: se sanciona com si el ciutadà no tingués autorització per utilitzar aquesta plaça, en lloc de sancionar l’excés de temps. Aquesta falta de precisió legal castiga un fet amb la infracció d’un altre, i quan el ciutadà intenta defensar-se per la via administrativa, es troba amb desestimacions sistemàtiques que l’aboquen a un costós procés judicial a la Batllia.
Les ordinacions comunals han d’organitzar la convivència, però mai a costa de buidar de contingut els drets constitucionals i els tractats internacionals. No es tracta d’eliminar la rotació, sinó de legislar amb empatia i rigor.
És urgent i necessari que el Comú d’Andorra la Vella i les administracions competents revisin aquesta normativa per implementar mecanismes d’excepció justificats. Dotar la llei de la flexibilitat necessària per emparar el dret al treball, la salut i l’autonomia de les persones amb discapacitat no és un privilegi, és una qüestió de justícia, igualtat i drets humans.