Avui m'agradaria reflexionar sobre la humanitat i la divinitat de Jesús. En Ell coexisteixen dues naturaleses. És completament humà i completament diví. Aquestes dues naturaleses no són oposades, sinó cooperants. No es barregen ni es confonen. La unió de la naturalesa humana i divina en una sola persona es diu Unió Hipostàtica.
El Catecisme de l'Església catòlica declara: «L'esdeveniment únic i absolutament singular de l'Encarnació del Fill de Déu no significa que Jesucrist sigui en part Déu i en part home, ni el resultat d'una barreja confusa entre el diví i l'humà. Es va fer home veritable sense deixar de ser veritable Déu. Jesucrist és veritable Déu i veritable home».(CEC, 464).
El papa Lleó manifesta que per conèixer Déu en Crist hem d'acollir la seva humanitat integral: la veritat de Déu no es revela plenament quan se li treu alguna cosa d’humà, així com la integritat de la humanitat de Jesús no disminueix la plenitud del do diví.
L'encarnació és el misteri de la unió de la naturalesa divina i de la naturalesa humana de Jesús. Déu es va encarnar perquè coneguéssim el seu amor i per fer-nos partícips de la seva naturalesa divina. Jesucrist és el Déu Pare que adorem, el Creador de tot l’univers, però també és el Déu fill, que en encarnar-se es converteix en el nostre germà, i fa que compartim la seva filiació divina; però com podem participar d'aquesta filiació? «Només és possible assolir la plenitud del diví en la mesura que ens entestem en assolir la plenitud del que és humà» (José María Castillo: la humanitat de Jesús).
Sant Tomàs d'Aquino assevera: «El Fill Unigènit de Déu, volent fer-nos partícips de la seva divinitat, assumí la nostra naturalesa perquè, havent-se fet home, fes déus els homes». Déu baixa i es fa humà i alhora ens eleva perquè participem de la seva divinitat, d'una naturalesa completament nova, infosa per l'Esperit Sant.
“Jesús no ens condemna ni ens jutja. Ens estima infinitament i aquest amor incondicional, és el cordó umbilical, invisible, que m'acosta i uneix a Ell”
La humanitat de Jesús l’acosta a les persones. Coneix millor que ningú tots els nostres pensaments i anhels. Jesús a l'evangeli plora amb els qui pateixen, passa fam al desert, és temptat i pateix el dolor de la seva mort a la creu. És el Crist humà que veu les nostres febleses i mancances; el Jesús misericordiós, que ens accepta tal com som i que ens estima amb infinita tendresa.
Jesús podia haver salvat la humanitat amb un simple pensament, però va oferir la seva vida per nosaltres, morint de la manera més ignominiosa. Va carregar amb tot el pes del pecat i el dolor de tota la humanitat i aquest pes que porta sobre la seva esquena fa que no hi hagi patiment al món pel qual Ell no hagi passat i que no hagi redimit. Jesús és el verb encarnat que ens obre les portes del Cel. Ell és el nostre pont cap a Déu.
Jesús és el meu mestre i guia, el meu Déu i el meu germà. El que il·lumina el meu camí. M'imagino Jesús vivint als nostres dies com ho feia a l'evangeli; caminant sempre al nostre costat, obrint camins, donant-nos suport i animant-nos com el nostre millor amic. La seva vida com a home és un exemple per a tots nosaltres. Després de la seva resurrecció i Ascensió al cel, continua sent amb nosaltres, a través del seu Esperit, i a l'Eucaristia, Ell és el nostre aliment.
Jesucrist ens guia, ens encoratja i il·lumina. És el més gran revolucionari, ens atrau cap al seu amor i una vegada el coneixes, res ja no és igual perquè transforma la teva vida. «Y me recuerdas que no voy a quedar igual / tú no desprecias mi fragilidad / la conviertes en profundidad / en mis cenizas haces respirar/ tu misericordia una vez más».(Aquí estoy. Resurgir Worship.)
Jesús no ens condemna ni ens jutja. Ens estima infinitament i aquest amor incondicional, és el cordó umbilical, invisible, que m'acosta i uneix a Ell.
És natural sentir amor cap a Déu, tan misericordiós, tan humà i tan diví!