Avui no faré un article de política.
Vull dedicar aquestes paraules a algú, d’una forma més personal, i que a Andorra tenim la gran sort de tenir persones com la Judith.
Quan vaig començar al partit, cap a l’any 2015, i poc després com a coordinador de la JSA, vaig tenir la gran fortuna d’estar envoltat de persones que em van inspirar i em van ajudar a créixer dins i fora de la política. La Susanna Vela, la Rosa Gili (que, malgrat les nostres diferències actuals, va ser una referència molt important per a mi en aquell moment) i, és clar, la Judith Casal.
Malauradament, ha de deixar la política. La salut és el primer.
Si algun dia arribo a tenir responsabilitats polítiques, podent ser la meitat del que ha estat la Judith ja em donaré per satisfet. Perquè ella ha estat, és i serà una política exemplar. Sempre ha defensat les seves idees fins al final, amb arguments sòlids, amb una gran força i, sobretot, amb una convicció inqüestionable. I això, en un món com el nostre, on de vegades es perd el rumb entre interessos i estratègies, és un valor immens. Qui la coneix una mica sap perfectament que la Judith sempre ha lluitat pel país, pel bé comú, i mai pels seus interessos personals.
“Si algun dia arribo a tenir responsabilitats polítiques, podent ser la meitat del que ha estat la Judith ja em donaré per satisfet”
També vull destacar el seu paper amb els joves. Sempre ha estat al nostre costat, ajudant-nos a fer els primers passos en aquest món polític tan complex, tan divers i, alhora, tan apassionant. Ens ha sabut escoltar, aconsellar i obrir portes. Sempre molt propera, molt apassionada, i amb aquella energia inesgotable que la feia estar disposada a ajudar en qualsevol situació: personal, política o professional.
La seva trajectòria és un exemple clar de compromís i d’honestedat, però també de generositat i d’empatia. Perquè no és només el que ha fet en l'àmbit polític, sinó la manera com ho ha fet i com ha tractat les persones que ha tingut al voltant. Estic segur que moltes més persones se sentiran identificades amb les meves paraules, d’una manera o d'una altra.
Per tot això, avui només em queda donar-te les gràcies. Gràcies, Judith, pel teu servei, per la teva dedicació i pel teu exemple constant. Espero, de tot cor, que continuïs sent una font d’inspiració per a moltes més persones, tal com ho has estat per a mi. Ha estat un autèntic plaer i un honor compartir aquests anys amb tu.
Et trobarem a faltar. Andorra et trobarà a faltar.