Un pilot nord-americà -dels millors de la seva generació, al comandament d’un Boeing 747- va dir en una entrevista un aspecte que no he oblidat.
Li van preguntar què sentia en el moment de l’enlairament, amb prop de quatre-centes persones a bord.
I va respondre: por.
L’entrevistador no s’ho podia creure. El pilot ho va aclarir amb una calma que tranquil·litzava l’ambient: “Jo tinc por. Que no és el mateix que la por em tingui a mi.”
La diferència entre aquestes dues frases és tota la diferència.
Quan la por et té a tu, s’asseu als comandaments. I tu passes a viatjar de passatger a la teva pròpia vida, cedint el lloc de pilot, cedint el protagonisme del teu dia a dia.
Quan tu tens la por, ella és un instrument més de la cabina. Un llum encès al quadre de comandaments, un element més entre tants d’altres. T’avisa que hi ha alguna cosa en joc, i tu decideixes què en fas, com la fas servir.
Quan la por et té a tu, s’asseu als comandaments. I tu passes a viatjar de passatger a la teva pròpia vida, cedint el lloc de pilot, cedint el protagonisme del teu dia a dia.
Després d’anys escoltant què volen aconseguir els meus clients, la conclusió sempre és la mateixa: allà on apareix la por, hi ha alguna cosa que importa. La por gairebé mai no apareix on no hi ha res que valgui la pena.
Sentim por davant del que ens importa. Davant del canvi que sabem que necessitem. Davant de la conversa que fa temps que ajornem. Davant del pas que faria una versió més valenta de nosaltres mateixos.
Per això, esperar que la por desaparegui és esperar el vol que no sortirà mai.
Els pilots no s’enlairen quan deixen de sentir por. S’enlairen perquè han entrenat tantes hores que la por ja no els arrenca els comandaments de les mans. Perquè han après a conviure-hi i, tot i així, prendre acció.
Sovint esperem deixar de tenir por abans de prendre una decisió. La meva proposta és acceptar la por tal com ens arriba i, procurant entendre-la, reprendre el seient protagonista, el seient de pilot, a la nostra pròpia vida.
El llum del quadre de comandaments continuarà encenent-se. Cada vegada. Escull bé qui pilota quan s’encén.
Aleshores, et demano, quina decisió fa temps que ajornes, esperant que la por deixi d’estar present, esperant sentir-te preparat?