El Debat d'Orientació Política és molt més que un exercici de balanç. És el moment de definir les prioritats del país i de demostrar que governar és trobar l'equilibri entre les necessitats del present i les oportunitats del futur.

El discurs del cap de Govern, Xavier Espot, va posar de manifest aquesta voluntat: afrontar els grans reptes amb responsabilitat, sense receptes simples ni posicionaments extrems. Des d’Acció per Andorra, creiem que aquest és el camí que necessita Andorra.

L'habitatge continua sent la principal preocupació de moltes famílies. Les noves mesures anunciades són un pas en la bona direcció, però la resposta ha de ser estructural. L'Administració ha de continuar ampliant el parc públic d'habitatge, perquè és una eina indispensable per garantir l'accés a un habitatge digne a qui més ho necessita. Alhora, hem de mobilitzar tota la capacitat del sector privat.

Per això cal incentivar els propietaris, promotors i inversors perquè apostin per l'habitatge assequible. Simplificar tràmits, aportar seguretat jurídica, estudiar incentius i impulsar col·laboracions publicoprivades ha de formar part de la solució. No es tracta d'escollir entre habitatge públic o iniciativa privada. Es tracta de combinar les dues eines de manera intel·ligent. Quan el sector públic i el privat treballen amb objectius compartits, augmenta l'oferta, es moderen els preus i tots hi guanyem.

Andorra necessita mà d'obra per sostenir la seva activitat econòmica, cobrir llocs de treball i continuar sent un país competitiu. Negar aquesta realitat seria un error.

Aquest mateix principi d'equilibri també ha de guiar la política migratòria. Andorra necessita mà d'obra per sostenir la seva activitat econòmica, cobrir llocs de treball i continuar sent un país competitiu. Negar aquesta realitat seria un error. Però també hem de ser conscients que el nostre territori és limitat i que el creixement ha de ser compatible amb la capacitat dels serveis públics, de les infraestructures, de l'habitatge i amb la preservació del nostre entorn.

El repte, doncs, no és créixer per créixer, sinó créixer millor. Necessitem una immigració ordenada, vinculada a les necessitats reals del mercat laboral i compatible amb un model de desenvolupament sostenible. Aquest és un debat que cal afrontar amb rigor, fugint tant dels discursos que tanquen la porta al talent com dels que ignoren els límits que té un país com el nostre.

L'equilibri també és imprescindible en l'àmbit econòmic. Actualitzar el salari mínim i determinades prestacions contribueix a preservar el poder adquisitiu, mentre que continuar impulsant la diversificació econòmica, la innovació i la captació de talent ens permet generar més oportunitats i ocupació de qualitat.

De la mateixa manera, l'acord d'associació amb la Unió Europea mereix un debat serè i transparent. És una decisió estratègica que marcarà el futur d'Andorra i que només es pot afrontar des del coneixement, la informació rigorosa i el sentit de país.

Els liberals sempre hem defensat una manera de governar basada en el sentit comú. Això significa buscar equilibris: entre protecció social i iniciativa privada; entre creixement econòmic i sostenibilitat; entre l'obertura al món i la preservació del nostre model de país.

Aquest és també el compromís que compartim amb el Govern. Les grans transformacions no s'assoleixen des dels extrems, sinó des del diàleg, la responsabilitat i la voluntat de sumar. Si sabem mantenir aquest equilibri, estarem construint una Andorra més competitiva, més cohesionada i preparada per afrontar amb garanties els reptes dels pròxims anys.