Un any més, des d’ATIDA tenim l’oportunitat de compartir les nostres paraules i explicar, des de l’experiència personal, què significa viure un trasplantament. Aquest any ho faig en primera persona.
Em dic Jaume i fa 5 anys que vaig rebre un trasplantament de ronyó.
Abans d’arribar-hi, em vaig trobar davant d’una de les decisions més difícils de la meva vida. Tenia dues opcions: acceptar el ronyó de la meva dona, la Nico, que havia decidit donar-me’l, o començar un tractament d’hemodiàlisi i entrar en llista d’espera per rebre un òrgan de donant cadàver.
Cap de les dues opcions era fàcil.
Quan estàs malalt, la necessitat de continuar vivint pesa molt. Però quan la persona que estimes està disposada a donar-te una part del seu cos, apareix també la por, la responsabilitat i el desig que aquella decisió no li comporti cap conseqüència.
La teva supervivència i la salut de la persona que estimes entren en un equilibri difícil d’explicar. Un equilibri que depèn de moltes coses: de la decisió dels donants, de la família, dels professionals sanitaris i també de la confiança que tots dipositem en el sistema de trasplantaments.
La decisió de la meva dona va canviar la meva vida. No només perquè em va donar un ronyó, sinó perquè em va donar una nova oportunitat.
I aleshores apareix una pregunta per a la qual no hi ha una resposta fàcil: com s’agraeix una cosa així?
Però amb el temps descobreixes que no ets l’únic que ha viscut aquesta experiència. Coneixes altres persones trasplantades, altres donants i altres famílies. I t’adones que darrere de cada trasplantament hi ha una història de solidaritat, de generositat i d’amor.
Probablement no hi ha cap paraula ni cap gest que estigui a l’alçada del que significa donar un òrgan a una altra persona. Però amb el temps descobreixes que no ets l’únic que ha viscut aquesta experiència. Coneixes altres persones trasplantades, altres donants i altres famílies. I t’adones que darrere de cada trasplantament hi ha una història de solidaritat, de generositat i d’amor.
Per això, actes com el que celebrarem el proper 10 d’octubre a les 11h a la Plaça de la Rotonda, tenen un significat especial.
Són una manera d’agrair. D’honrar aquelles persones que, en un moment determinat, van posar la salut i la vida d’una altra persona per davant de la seva pròpia. Però també són una oportunitat per mirar més enllà i parlar d’un tema que ens afecta a tots: la donació d’òrgans.
Perquè hi ha una pregunta que pot arribar en el pitjor moment possible.
Un dia, una família pot perdre una persona estimada i, enmig del dolor, un professional sanitari pot preguntar-li si havia manifestat en vida la seva voluntat de ser donant.
És una decisió molt difícil de prendre quan arriba el moment. I encara ho és més si mai n’hem parlat.
Per això crec que la conversa s’ha de tenir abans. Quan estem bé. Quan no hi ha urgència. Quan podem parlar amb tranquil·litat amb les persones que estimem i explicar-los què voldríem que passés si algun dia nosaltres ja no hi fóssim.
Parlar de donació d’òrgans és també parlar de vida.
És parlar de la possibilitat que, després d’una pèrdua, una altra persona pugui tenir una oportunitat per continuar endavant. És parlar de solidaritat, però també de responsabilitat i de respecte per la voluntat de cadascú.
Des d’ATIDA volem aprofitar aquest espai per animar-vos a tenir aquesta conversa amb la vostra família.
No cal esperar que arribi el moment més difícil.
Parleu-ne avui.
I quan us preguntin:
«Voldries ser donant?»
Què respondríeu?