La ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, proposa elevar l’edat de consentiment sexual dels 14 als 16 anys al Codi Penal andorrà, però amb una excepció: si la diferència d’edat és de fins a 5 anys, les relacions són legals amb “consentiment”. Això permetria, per exemple, relacions entre un menor de 14 anys i un adult de 19, assumint maduresa equivalent.
Aquesta obertura genera dubtes ètics i legals profunds. Una persona jove de 19 anys, major d’edat, té una superioritat emocional i experiencial que li pot permetre de manipular un/a adolescent de 14 anys, disfressant abusos de “consentiment mutu”. És acceptable? Relacions entre 17 i 19 anys poden ser més comprensibles, però amb 14 anys, la desigualtat és clara i perillosa.
Shakespeare ens ha deixat un exemple força interessant: Romeu i Julieta, Romeu amb una edat al voltant dels 17 anys i Julieta amb 13. A partir de la novel·la, es creen algunes lleis com la “Romeo & Juliet laws” o “close-in-age exemptions”, creades per protegir relacions consensuades entre adolescents propers (2-4 anys de diferència màxim), evitant penalitzacions injustes. A la UE, on l’edat general és 14-16 anys, exemples inclouen Àustria (3 anys, ex.: 13-16), Alemanya (avalua maduresa implícita de 2-3 anys) i Països Baixos (4 anys per menors de 16). No cobreixen adults majors de 18 amb menors joves com 14-19 anys, prioritzant protecció contra explotació. La proposta andorrana (5 anys) és més àmplia i arriscada.
La reforma emfatitza “només el sí és sí”, però ignora, a priori, un pla nacional d’educació sexual i afectiva obligatòria
La reforma emfatitza “només el sí és sí”, però ignora, a priori, un pla nacional d’educació sexual i afectiva obligatòria. Actualment, no existeix un mòdul específic al currículum de l’Escola Andorrana: continguts limitats es dispersen en competències transversals (salut, igualtat), sense hores dedicades a consentiment, afectivitat o prevenció d’abusos des de primària.
Existeixen iniciatives puntuals, com per exemple el Pla de sensibilització per igualtat de gènere (2024, tallers voluntaris als centres) i recursos com “Amb tots els sentits” de Salut per a adolescents, però no són estructurats ni obligatoris. El PS ja va demanar documentació al Govern al maig 2025, denunciant manca de transparència i un pla integral.
Països líders com els Països Baixos (amb el programa “Spring Fever” des de 4t de primària) o Suècia (obligatòria des de 7 anys) han demostrat reduccions del 30-50% en embarassos adolescents, abusos i transmissions d’ITS gràcies a programes basats en evidències, amb focus en rols de gènere i relacions sanes. La UE ho recomana via l’Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 i la Directiva 2011/93/UE, que vincula lleis contra abusos amb prevenció educativa. A Andorra, sense aquest acompanyament (ni plans escolars ni campanyes públiques), el “consentiment” resta abstracte per a menors vulnerables, convertint la llei en un parany sense eines pràctiques.
Des del PS hem criticat repetidament el Codi Penal per no protegir prou els menors, alertant sobre l’edat baixa de 14 anys com una “anomalia”. Amb tot, hauríem de trobar un punt d’acord, perquè els infants no entenen de partits, i s’han de protegir amb tot i donar totes les eines per la seva autoprotecció. I per això, hem de treballar els adults, per assegurar un futur brillant i sense pors als nostres adolescents.