Tots naixem amb un sisè sentit: la intuïció. Aquest sentit el tenim desenvolupat al moment de néixer, però, a vegades l'anem perdent, o bé deixem d'utilitzar-lo o guiar-nos per ell. «Sovint penso amb quins mitjans una persona arriba a una veritat. No és per deducció o demostració, sinó per la intuïció de l'ànima» (Isaac Newton).
És una mirada interna, una forma de coneixement, que es diferencia del discerniment perquè opera en un nivell subconscient, sense utilitzar les nostres facultats de raonament actiu.
La intuïció és la comunicació directa amb Déu. Etimològicament procedeix del llatí intuitio, i significa mirar cap a dins, contemplar. És una mirada interna, una forma de coneixement, que es diferencia del discerniment perquè opera en un nivell subconscient, sense utilitzar les nostres facultats de raonament actiu. «Déu ens parla a través de la intuïció i les casualitats» (James Redfield).
La intuïció és el fet de sentir de l'esperit, que prové directament del nostre ser interior. Ens permet arribar a conclusions sobre una situació abans d'haver reflexionat sobre ella. Personalment, em guio molt més per la meva intuïció que per cap altre dels meus sentits.«La intuïció és una forma de precognició» (Dr. Manuel Sans Segarra).
La intuïció es va desenvolupant de manera gradual conforme és la nostra unió amb Déu. L'escriptor i teòleg Watchman Nee en el seu llibre l'home espiritual assevera que el cos té els seus sentits i l'esperit els seus. Argumenta que l'esperit mora en el cos i té una relació molt propera amb ell; però és completament diferent del cos. Aquest posseeix diversos sentits, però l'home espiritual pot detectar el que està més enllà dels seus sentits físics. «Caminar d'acord amb l'esperit significa viure de conformitat amb la intuïció de l'esperit; perquè aquesta expressa tant el pensament de l'esperit com el de Déu».
La intuïció es presenta sense causa ni raó aparents. És un coneixement immediat. És la sensibilitat de l'esperit que no prové de cap estímul extern. L'Esperit Sant habita en el nostre interior i ens manifesta la seva voluntat. Ens guia, mitjançant la intuïció. «Així com la ment li permet a l'home comprendre les coses del món, la intuïció li permet comprendre el que pertany a l'esfera espiritual» (Watchman Nee).
El coneixement que s'adquireix mitjançant la intuïció es diu revelació. L'Esperit “coneix”, mentre que la ment “entén”. L'Esperit Sant fa que el nostre esperit conegui i instrueix la nostra ment perquè entengui. Tot es fa transparent i conegut d'un mode genuí, com si es retirés un vel. «Si la nostra vida cristiana no és una revelació personal, no té cap valor. Tot el que cregui en Déu ha de rebre revelació en el seu esperit; en cas contrari, tot el que creï no passa de ser saviesa humana, ideals i paraules, tot això desproveït de Déu» (Watchman Nee).
De la mateixa manera, el papa Lleó descriu la intuïció com un moviment de l'esperit, una intel·ligència del cor. Manifesta que és necessari deixar espai en la ment i en el cor perquè Déu pugui revelar-se. El coneixement veritable de Déu ens ve donat per mitjà del nostre esperit. Déu no dona explicacions al nostre raciocini, perquè l'home mai arriba a Déu valent-se del seu intel·lecte. «Sovint, de fet, les persones cultes intueixen poc, perquè presumeixen de saber-ho tot» (Lleó XIV).
La intuïció és l'espurna divina. El missatge de Déu apareix en la nostra vida, com un buf, alè diví; com l'Esperit Sant va il·luminar als apòstols el dia de Pentecosta. L'Esperit Sant, que és amor, modela la sensibilitat de la qual estem necessitats per poder penetrar en el món des d’on parla. «Fe és la intuïció que es té de Déu i les intuïcions no s'expliquen» (Manuel Puig).
«Que el teu Esperit em guïí sense fronteres / Més enllà de les barreres / Allà on tu em cridis. / Tu em portes més enllà del que he somiat / On puc estar confiat / en la teva presència» (Oceans. on els meus peus poden fallar).