28 d’octubre. Avui començo llibre nou: El cor de les tenebres de Joseph Conrad. Anem per feina. Joseph Conrad fou un escriptor anglès d’origen polonès, del segle XIX. Fill de família benestant i culta, quedà orfe molt jove. A setze anys s’embarcà a la marina, viatjant per tot el món, i s’inicià com a escriptor. Em ve al cap Jack London. Continuo amb la recerca, ara de la novel·la. És el relat del viatge que fa el capità Marlow pel riu del Congo a la recerca del senyor Kurtz. Em crida l’atenció quan es diu: “Testimoni de l’activitat colonial, que Conrad descriu com "la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana". Som-hi.
Ja a les primeres pàgines, Conrad se serveix del riu Tàmesi per fer tota una declaració d’intencions. Defineix la conquesta dels romans com als “homes civilitzats que van portar la llum, en contraposició als indígenes que hi vivien, envoltats de foscor”. Aquesta primera visió es contraposa amb una de més crítica que té de la mateixa colonització, quan diu: “Abassegaven tot el que podien per l’ànsia de possessió. Era un robatori a mà armada, un assassinat a gran escala”. Hi veig contradiccions: és contrari al colonialisme, però tracta de salvatges als pobladors anglesos preromans. Se m’escapa alguna cosa? El context.
29 d’octubre. He trobat interessant la reflexió de Pep Subirós sobre la mirada eurocèntrica del segle XIX, amb l’home blanc europeu com a raça superior i els africans com a inferiors, justificant les polítiques discriminatòries i els estudis científics—i em ve al cap quan Marlow ensopega amb el metge que li vol fer un seguiment dels seus canvis mentals— .
Segons Achebe, Conrad critica l'acció de l'home blanc sobre els africans, però manté que els africans són una raça inferior. Aquí Achebe és on diria que Conrad només veu el que vol veure, per com només descriu els nadius com a negres salvatges i els blancs com a uns incompetents corruptes.
Avui he estat llegint un article de Chinua Achebe. Al segle XIX la societat anglesa liberal censurava les atrocitats dels colonialistes europeus, per exemple dels belgues al Congo, però, en canvi, Àfrica era vista com les antípodes d’Europa. Segons Achebe, Conrad critica l'acció de l'home blanc sobre els africans, però manté que els africans són una raça inferior. Aquí Achebe és on diria que Conrad només veu el que vol veure, per com només descriu els nadius com a negres salvatges i els blancs com a uns incompetents corruptes. Però suposo que no hem d’oblidar el context, la visió eurocèntrica, i per tant quan Conrad “despulla” l’home blanc, també té mèrit. No tots els anglesos devien compartir el seu punt de vista. Llegeixo a l’article de Vicente Moreno, publicat a la revista en línia de Sàpiens [1] que l’espoli dels anglesos a l’Índia va ser molt intens al segle XIX, fet que va permetre situar-los com a país capdavanter.
1 de novembre. Apocalypse Now i El cor de les tenebres. La novel·la encaixa perfectament amb l’adaptació al cinema que va fer Francis Ford Coppola a Apocalypse Now (1979). Avui l’he vista. Concloc que no és rellevant on té lloc la història ni el moment, el film és capaç de representar el Vietnam del segle XX com ho fa el mateix Conrad del Congo del segle XIX. La pel·lícula presenta els trets emblemàtics del llibre:
1/ Els abusos comesos en les colonitzacions (i enfrontaments bèl·lics). La corrupció i l’absoluta permissivitat de l’home blanc. Llegim “en aquest país es pot fer qualsevol cosa...”.
2/ El menyspreu cap als pobles nadius, amb comentaris ridiculitzadors dels noms dels llocs, de la seva llengua, de la seva vestimenta... A tall d’exemple, quan es mor el timoner negre, es diu: “... aquest desconsol per un salvatge que no era més important que un gra de sorra al desert del Sàhara”.
3/ El sistema i l’antisistema. La descripció de qui està dins l’ordre o dins el vaixell i se li tolera cometre abusos (esclavitud, massacres...) i de qui està al marge del sistema (el sr. Kurtz) i és qüestionat, però acaba cometent els mateixos errors.
Observo que s’associa la conducta humana reprovable amb la foscor de la selva, amb els negres. Així quan diu exterminar tots els salvatges està associant l’home negre amb la foscor de l’ànima de l’home blanc? Diu Culler que els relats han de provocar plaer, alhora que ensenyar-nos altres coses i punts de vista del món. Conrad compleix aquests requisits. Ens transporta cap a l’interior de les ànimes humanes més fosques, alhora que viatgem selva endins. Culler afegeix una idea clau: “las novelas son un mecanismo poderoso de interiorización de normas sociales”. A banda d’infravalorar les cultures no occidentals, la visió de la dona és de qui “n’han d’estar al marge... les hem d’ajudar que romanguin en el seu propi món tan preciós, per tal que no empitjorin el nostre”.
5 de novembre. Acabat. No és un llibre de viatges ni tampoc etnogràfic. Està despullant la raça blanca i n’ensenya les imperfeccions. Però entra en contradicció: allò que anomena ordre (l’imperi europeu) alhora el rebutja i qüestiona. Si bé veu l’home blanc com a corrupte, crea una alternativa (el sr. Kurtz) però el transforma en igualment corrupte. Així mateix, com remarca Said, Conrad no surt de la visió imperialista de l’home blanc occidental. Reprodueix un corrent de pensament comú, tot i el seu punt crític.
I jo em pregunto, qui ens mira per sobre l’espatlla? Algun dia ho explicaré, però no fa gaire anys una policia nacional, a la duana, amb absoluta naturalitat, es va permetre el luxe de mirar-me per sobre l’espatlla (i anar més enllà) quan li vaig respondre en català. I jo, i vosaltres, a qui mireu amb ulls de superioritat? Fem-nos-ho mirar.
Obres citades
Achebe, Chinua. «Una imagen de África: racismo en El corazón de las tinieblas, de Conrad.» A Planeta Kurtz: Cien años de El corazón de las tinieblas de Joseph Conrad, 39-56. Barcelona: Jorge Luis Marzo i Marc Roig, 2002.
Conrad, Joseph. El cor de les tenebres. Barcelona: Edicions 62, 2002.
Culler, Jonathan. «Breve introducción a la literatura. Capítulo 6.» Biblioteca del bolsillo, 2000.
Said, Edward. «3-Dos visiones en El corazón de las tinieblas.» Cultura e imperialismo (Anagrama), 1993: 56-73.
Subirós, Pep. «Racisme i apartheid ahir i avui: la càrrega de l'home blanc.» A Apartheid, el mirall sud-africà (catàleg de l'exposició). Barcelona: CCCB i Diputació de Barcelona, 2007.
[1] https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/12/02/evolucio-de-lindia-fins-el-segle-xx/
Escoltar club de lectura. El cor de les tenebres de Joseph Conrad