La mort de Jesús de Miguel mereix tot el respecte i una investigació rigorosa. Però res del que avui se sap permet convertir una disputa de pilota en un homicidi. La defunció del futbolista del Tenerife ens ha deixat sense paraules. Mereixen respecte la seva família, els seus companys i l’afició del Tenerife, i també Jesús Owono, un porter de vint-i-cinc anys que carregarà tota la vida amb aquella jugada.
La tragèdia ha commocionat el món del futbol i ha obert una pregunta inevitable: pot Owono respondre penalment per homicidi imprudent? El dret penal no mesura el dolor; mesura conductes. I la conducta d’Owono, tal com la coneixem avui, té un nom: una disputa de pilota.
ELS FETS I EL CONTEXT DEL PARTIT
El Tenerife i l’Andorra empataven a dos en el temps afegit. L’Andorra havia remuntat un 2-0 advers al minut 88. Per a l’Andorra, a prop dels llocs de descens, davant d’un rival de mitja taula, conservar aquell punt fora de casa era molt valuós.
En aquesta situació, el Tenerife va buscar Jesús de Miguel amb una pilota llarga a l’espai. Owono va sortir lluny de l’àrea per tallar-la, com s’espera d’un porter que juga avançat quan un rival pot quedar sol davant la porteria. Tots dos van anar a buscar la pilota i van xocar.
L’àrbitre, l’única persona que va jutjar la jugada en directe i des del camp, va escriure a l’acta que expulsava Owono per una acció amb la cama aixecada i un impacte amb força excessiva «cuando el balón estaba en disputa».
Aquest context no ho justifica tot, però és imprescindible per valorar la prudència exigible segons les circumstàncies reals en què una persona actua: el marcador, el temps afegit, la classificació i la necessitat de defensar un resultat.
INFRACCIÓ ESPORTIVA I DELICTE: DUES VALORACIONS DIFERENTS
Les Regles de Joc distingeixen la conducta violenta, aliena a la pilota, del joc brusc greu, que és una disputa de la pilota executada amb excés. L’àrbitre no va veure una agressió, sinó una disputa de pilota resolta amb massa força: una infracció reglamentària, sancionada amb la vermella i amb una suspensió que pot arribar als dotze partits. No és la descripció d’un delicte.
El futbol comporta inevitablement contacte físic, salts, càrregues, entrades i decisions preses en fraccions de segon. El camp no és un espai exempt del dret penal, però cada acció s’ha de valorar en el seu context: l’àrbitre aplica les normes de la competició; un tribunal, el Codi penal.
QUÈ EXIGEIX EL DELICTE D’HOMICIDI IMPRUDENT
L’article 142 del Codi penal espanyol castiga la mort no volguda causada per una conducta que vulnera el deure de prudència. La imprudència greu es castiga amb presó d’un a quatre anys; la menys greu, amb multa de tres a divuit mesos i prèvia denúncia. La lleu no és punible.
No n’hi ha prou d’haver intervingut en un accident mortal. Cal acreditar la infracció d’un deure de cura, un risc jurídicament prohibit, previsible i evitable, i que la mort en sigui la materialització.
No tota acció que acaba provocant una mort constitueix un homicidi imprudent. Dir-ho no resta importància a les conseqüències: és aplicar les garanties que el dret penal reconeix a qualsevol persona.
UNA DISPUTA REAL DE LA PILOTA
Owono va sortir efectivament a disputar la pilota. Fora de l’àrea només la podia jugar la pilota amb el peu. Per arribar-hi amb aquella trajectòria, el gest natural era saltar per refusar la pilota amb el peu, i en aquella trajectòria va topar amb el davanter. Tots dos tenien la mirada posada a la pilota, l’un per controlar-la i l’altre per refusar-la. Que dos jugadors que disputen una pilota coincideixin en un mateix punt de l’espai és propi del joc i no revela, per si sol, cap voluntat de contactar amb l’adversari.
Tot apunta a una finalitat esportiva legítima: interceptar una passada i evitar que la pilota progressés cap a la porteria; i permet distingir aquesta acció d’una agressió deliberada. Res del que s’ha conegut no indica que Owono volgués fer mal; tot indica que volia la pilota.
La qüestió determinant no és si la intervenció va ser excessiva segons les regles del futbol, sinó si va generar un risc que excedia del jurídicament permès en aquella situació concreta.
QUÈ DIU EL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL
La sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem Espanyol de 22 d’octubre de 1992, sobre un jugador que va perdre un ull en un partit de pilota a pala, va establir que qui practica un esport n’assumeix els riscos normals, sempre que la conducta dels altres participants es mantingui dins dels límits propis de l’activitat. És la teoria de l’assumpció del risc, que també té un límit: no comprèn les actuacions que excedeixen les conductes normalment admissibles.
En l’àmbit penal, la sentència 379/2025, de 30 d’abril, de la Sala Segona, va confirmar sis anys de presó per a un jugador de veterans que, ja expulsat, va tornar al camp i va clavar deliberadament una puntada de peu a l’esquena d’un rival. Però va traçar la frontera: quan la lesió neix d’un xoc dins de la jugada, «no cabe acudir al delito de lesiones». Els excessos derivats de la mateixa acció esportiva troben la seva resposta en l’àmbit disciplinari; el dret penal entra quan hi ha una agressió intencionada desvinculada del joc.
El cas d’Owono és l’oposat: una pilota en disputa, dins del joc, sense voluntat de fer mal. Cal prudència, però: la sentència tractava lesions doloses, no un homicidi imprudent. El que sí indica és que la vinculació real de la conducta amb el joc és un element essencial per fixar els límits del risc esportiu permès.
QUÈ PODIA PREVEURE REALMENT EL PORTER?
Cal determinar si el perill era raonablement previsible i evitable. Les sentències del Tribunal Suprem 714/2023, de 28 de setembre, i 117/2026, d’11 de febrer, precisen que no cal haver conegut efectivament el risc, però sí que fos raonablement recognoscible i evitable en les circumstàncies concretes.
La pregunta, doncs, no és si Owono era conscient que podia provocar una mort, sinó si en aquell instant podia advertir raonablement que generava un risc inadmissible de causar un dany greu, i si tenia una possibilitat real d’evitar-lo. Sortir de l’àrea és una de les funcions d’un porter modern. Decidir-ho en pocs segons, en una cursa contra un davanter, no és desatendre les precaucions més elementals; és jugar a futbol.
La prudència exigible s’ha de mesurar des d’aquell instant, no des de la càmera lenta, que ens regala un temps que el jugador no tenia, ni des del desenllaç, que ell no podia conèixer.
UN RESULTAT EXCEPCIONAL
Alguns cardiòlegs apunten a una possible ‘commotio cordis’, una alteració greu del ritme cardíac que, en casos molt rars, pot provocar un cop al tòrax si es produeix en una finestra de pocs mil·lisegons del cicle elèctric del cor. Cap informe oficial no ho ha confirmat: l’autòpsia preliminar apunta a un traumatisme toràcic, però falten conclusions definitives.
Si es confirmés, la mort hauria depès d’una coincidència extraordinària, i això tindria un pes evident en l’anàlisi de la previsibilitat: no és el mateix que una acció pugui causar una lesió que preveure un mecanisme mèdic excepcional que acabi en una mort. Ara bé, la raresa del resultat tampoc no exclou per si sola la responsabilitat: no cal anticipar el mecanisme mèdic exacte, sinó que el risc de causar un dany greu era rellevant, recognoscible i evitable.
Tampoc la gravetat del resultat determina la gravetat de la imprudència: dues accions semblants poden acabar en una contusió o en una tragèdia. Cal jutjar la conducta, el risc que generava i les precaucions que raonablement es podien exigir, i acreditar mèdicament la relació causal entre l’impacte i la mort.
Una conseqüència excepcional no converteix una conducta en imprudent, però tampoc l’excepcionalitat del resultat exclou per si sola la imprudència.
LA INVESTIGACIÓ, L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I LA POSICIÓ DE LA FISCALIA
La investigació oberta és l’habitual davant d’una mort no natural i no equival a atribuir responsabilitat a ningú.
Les diligències també reconstrueixen l’assistència sanitària: reanimació, ús del desfibril·lador, temps d’atenció i trasllat. Això no pressuposa cap error. És necessari per comprendre tot el procés. Si s’acredités alguna incidència, caldria valorar-ne pericialment la transcendència causal, tenint present que una deficiència posterior no eliminaria automàticament una possible responsabilitat derivada de l’acció inicial.
El fiscal en cap de Santa Cruz de Tenerife, José Luis Sánchez-Jáuregui, ha recordat la doctrina del Suprem segons la qual les lesions esportives no són punibles sense agressió, i veu molt difícil un procés penal perquè l’impacte es va produir en una acció de joc. Si de cas, la qualificació no passaria d’imprudència menys greu. No és una resolució judicial ni anticipa el resultat de la investigació, però confirma que la qüestió central és la frontera entre el risc esportiu permès i la conducta penalment imprudent.
LA MEVA VALORACIÓ JURÍDICA
Amb la informació coneguda, una eventual responsabilitat penal d’Owono seria difícil d’acreditar.
Primer, la intervenció es va produir en una disputa real de la pilota, dins de la dinàmica del partit, i en un context que fa tàcticament comprensible la sortida del porter.
Segon, la Sentència 379/2025 separa els excessos del joc, propis de la disciplina esportiva, de les agressions delictives.
Tercer, la previsibilitat i l’evitabilitat del risc s’han de valorar des de l’instant de l’acció, sense projectar-hi retrospectivament el coneixement del resultat.
Finalment, el mecanisme mèdic de la mort i l’assistència encara no s’han aclarit, i un mecanisme excepcional dificultaria encara més apreciar la previsibilitat del resultat.
Cap d’aquests elements no és concloent per si sol. Disputar la pilota no justifica qualsevol contacte, la necessitat de defensar un empat no legitima una intervenció perillosa, l’excepcionalitat cardíaca del resultat no exclou tota imprudència i l’absència d’intenció de fer mal no impedeix, per si mateixa, un homicidi imprudent. Per això cal examinar-los conjuntament.
El futbol ja ha activat el seu sistema: expulsió i expedient disciplinari.
Amb el que avui és públic, no hi ha elements per parlar d’homicidi imprudent: el lloc natural d’aquesta jugada és la disciplina esportiva, no el Codi penal. Tot i així, cal deixar que la investigació segueixi el seu curs.
UNA REFLEXIÓ FINAL
La mort de Jesús de Miguel és una pèrdua irreparable, i la seva família mereix respostes completes i el màxim respecte. Però també Jesús Owono, la seva família i el seu entorn mereixen que qualsevol valoració sobre la seva responsabilitat es faci amb prudència i sense judicis anticipats.
Esclarir els fets, respectar la víctima i presumir la innocència de qui va intervenir no són principis incompatibles. El respecte a la víctima no es mesura per la duresa amb què es jutja l’altre jugador.
Una tragèdia exigeix conèixer la veritat, però la responsabilitat penal només es pot establir quan es demostra un delicte. La gravetat d’una pèrdua no és la mesura de la culpa.