Andorra viu instal·lada en una paradoxa que ja fa massa temps que tolerem: legislem fins a l’extenuació, però no som capaços de fer complir les normes més bàsiques. El resultat és un país que sembla tenir-ho tot regulat sobre el paper, però que a la pràctica es converteix en un escenari caòtic, més propi d’una pel·lícula del llunyà oest que d’una societat avançada del segle XXI.
Un exemple flagrant és el creixement urbanístic desmesurat. Grues, ciment i promocions immobiliàries broten a cada racó sense un pla clar ni una estratègia global. S’edifica com si no hi hagués demà, però es negligeix allò essencial: no s’ha previst habitatge de lloguer per les persones treballadores nouvingudes que necessitem per aquestes construccions. Així, mentre es venen pisos de luxe a preus inabastables, els residents de tota la vida es troben expulsats del mercat per la falta d’oferta.
“Andorra no necessita més ciment ni més textos legals: necessita coherència, ordre i governança real versus un Govern de postureig sense cap ni peus. Necessitem un projecte de país que posi per davant les persones i la seva qualitat de vida, no els interessos a curt termini ni l’obsessió pel creixement sense control”
El segon escenari de caos el trobem a la sanitat. L’augment constant de població, fruit d’aquest creixement, ha tensionat el sistema fins a límits insostenibles. Els professionals es veuen desbordats i la qualitat assistencial s’erosiona. El model sanitari andorrà, que sempre havia estat un motiu d’orgull, avui es troba amenaçat per la saturació.
El tercer punt crític és la xarxa viària. Carrers i carreteres pensats per a una Andorra molt més petita són incapaços d’absorbir la mobilitat actual. Les cues interminables, la contaminació i el malestar quotidià són la prova més visible que hem crescut per sobre de les nostres possibilitats reals.
El quart focus de conflicte és el sistema educatiu. El curs passat, per primer cop, hem vist com el sistema espanyol es quedava sense places de batxillerat. Un símptoma clar que el creixement descontrolat també impacta en un dels pilars fonamentals de qualsevol societat moderna: la formació dels joves. Si no podem garantir educació de qualitat i accessible, quin futur estem construint?
Però el caos no s’acaba aquí. Som incapaços de fer complir les lleis bàsiques de convivència. Cada dia veiem cotxes fent curses per les nostres carreteres, vehicles circulant amb escapaments il·legals i deixant al darrere una estela de fum negre com si fossin calamars passejant-se per les principals avingudes, tot davant la passivitat absoluta de les autoritats. Els patinets i bicicletes circulen per les voravies posant en risc els vianants, i mai no hi ha un agent de circulació a la vista. Quants agents paguem? On són? En definitiva, vivim immersos en un desordre constant, tolerat amb la mirada complaent dels nostres governants, tant nacionals com comunals.
Andorra no necessita més ciment ni més textos legals: necessita coherència, ordre i governança real versus un Govern de postureig sense cap ni peus. Necessitem un projecte de país que posi per davant les persones i la seva qualitat de vida, no els interessos a curt termini ni l’obsessió pel creixement sense control.
Si no actuem ara, el futur no serà només caòtic: serà ingovernable.