Els efectes colpidors de la crisi climàtica ja no formen part de previsions abstractes de futur; s'han instal·lat de manera permanent al cor dels nostres Pirineus. Les onades de calor rècord dels darrers estius i episodis tan alarmants com el recent i devastador incendi de la urbanització La Cendrola, ai perdó! La Querola a Ordino ens obliguen a replantejar sense demora com gestionem el nostre territori. Cal recordar amb gravetat que si les flames s’haguessin propagat al bosc adjacent —un risc extrem que els serveis d'emergència van aconseguir frenar amb un esforç titànic—, avui estaríem parlant d'una catàstrofe ecològica i humana d'unes dimensions incalculables per a tot el Principat.
On quedaria l’economia andorrana i el valor de les propietats sota un escenari nacional (i enllà) de cendres?
Aquest avís en forma de foc i les restriccions d'aigua patides durant la gestió de l'emergència evidencien una vulnerabilitat estructural que no podem continuar ignorant. Andorra necessita un canvi de paradigma profund que entoma una triple urgència: la prevenció d’incendis forestals, la garantia de disponibilitat hídrica i la transició cap a una veritable sobirania energètica sostenible.
La fusta local: de combustible de risc a motor d'energia neta
Gran part dels nostres boscos, que representen el 85% del nostre territori, pateixen un abandó crònic i una densitat excessiva fruit de la manca de gestió continuada.
Gran part dels nostres boscos, que representen el 85% del nostre territori, pateixen un abandó crònic i una densitat excessiva fruit de la manca de gestió continuada. Aquesta massa forestal acumulada actua com un polvorí quan es combina amb sequeres perllongades i temperatures extremes.
Aquest model no és una utopia, sinó una realitat contrastada en territoris de climatologia alpina i recursos naturals similars als nostres, com ara Àustria, un país referent europeu que ja genera el 70% de la seva energia tèrmica gràcies a l'explotació sostenible i planificada dels seus propis boscos. Extreure biomassa dels nostres boscos de manera professionalitzada no només rebaixa dràsticament la càrrega de combustible vegetal —mitigant el risc de grans incendis forestals incontrolables—, sinó que tanca un cicle energètic local i circular.
Substituir les calderes de gasoil per sistemes de biomassa forestal neta suposa un cop de timó en la reducció de les emissions de CO2 del país, deslliurant-nos de la dependència volàtil dels combustibles fòssils externs i convertint els nostres residus forestals en energia estable per a les llars i infraestructures andorranes; un veritable avenç cap al model de reserva de la biosfera que tant ens agrada promulgar. Cal remarcar que la biomassa també representa ser la millor solució directa de substitució de calderes de gasoil en rehabilitació, ja que es poden reaprofitar les instal·lacions de radiadors existents (la biomassa escalfa l’aigua a alta temperatura) i una de les millors solucions en obra nova amb la nostra tipologia d’hiverns freds on les bombes de calor amb aerotèrmia, avui molt en voga, ofereixen uns rendiments energètics molt dubtosos i certament poc justificables tant tècnicament com econòmica en alta muntanya.
Boscos sans per a una aigua segura i més biodiversitat
La relació entre la salut dels boscos i la disponibilitat d'aigua és directa i sovint oblidada. Un bosc dens, sec i sobrecarregat consumeix i evapora recursos hídrics de manera descontrolada, a més d'augmentar el risc d'erosió severa postincendi que col·lapsaria les nostres conques i captacions d'aigua potable.
Una gestió silvícola activa i intel·ligent —fent clares i neteges selectives— permet que el bosc recuperi vigor, millori la seva biodiversitat nativa i faciliti la infiltració de l'aigua de pluja cap als aqüífers i rius. Això garanteix reserves hídriques estables per a les èpoques de sequera estival i assegura el subministrament tant per al consum humà com per a la xarxa de prevenció d'incendis.
Full de ruta: Propostes concretes d'actuació per a Andorra
Per fer possible aquesta transformació de manera eficaç, cal desplegar un pla d'acció decidit que es basi en els següents eixos estratègics:
-
Col·laboració interparroquial i mancomunitat de recursos: Superar la fragmentació territorial creant una estratègia forestal nacional unificada. Les set parròquies han de compartir recursos, infraestructures de trituració, emmagatzematge i xarxes de calor per optimitzar costos i maximitzar l'impacte de la gestió de la biomassa.
-
Dignificació i equiparació salarial dels gestors forestals: Valorar i reconèixer el paper crucial dels professionals forestals equiparant les seves condicions i salaris a les dels serveis públics d'extinció. La prevenció i la gestió a llarg termini són tan vitals com apagar el foc un cop declarat; per tant, cal atreure i retenir talent tècnic altament qualificat al sector primari i mediambiental.
-
Pla nacional de substitució de calderes fòssils: Establir un calendari i línies d'ajuts directes suficients per a la transició de sistemes de calefacció de gasoil a xarxes de calor o calderes de biomassa de proximitat en edificis públics, comunitaris i urbanitzacions. (La disminució dels ingressos per impostos que generen els combustibles fòssils s’ha de compensar per una altra via, com per exemple taxar les emissions de CO2 dels edificis, ja en marxa a Europa amb la nova normativa ETS2.)
-
Incentius a la cadena de valor local: Fomentar acords estables entre el Govern, els Comuns i les empreses forestals del país per garantir una demanda constant de biomassa, convertint la neteja dels boscos en una indústria verda autònoma, rendible i creadora d'ocupació local no ofegada per l’estacionalitat turística.
Cap a una Andorra resilient
Andorra té l'oportunitat i l'obligació de liderar un model de sostenibilitat pirenaica basat en la prevenció i l'aproximació local, mirant cap a exemples d'èxit com el centreeuropeu. Apostar per la biomassa dels nostres boscos no és només una estratègia d'independència energètica, fugint dels conflictes geopolítics internacionals; és una assegurança de vida per protegir els nostres nuclis urbans, salvaguardar el nostre entorn natural i garantir que episodis com el de La Querola no es transformin mai en la crònica d'un desastre forestal irreversible. Recordeu els incendis descontrolats aquest darrer estiu del nostre entorn tant a França com Espanya? Doncs imagineu si arriben a propagar-se al Pirineu…
És hora de transformar la fusta dels nostres boscos en la clau del nostre futur energètic i climàtic.