L’avortament és un tema que no deixa indiferent a ningú, i és normal que sigui així. Però que sigui complex no pot justificar l’immobilisme. Durant molts anys, el debat sobre l’avortament a Andorra ha estat envoltat de silenci, complexitats i incomoditats. Però també d’un clam social creixent que demana una actualització del nostre marc legal per fer-lo més just, més respectuós amb els drets individuals i més alineat amb els estàndards internacionals.

El Govern ha obert el camí amb discreció i determinació. S’ha reconegut públicament que cal revisar el marc legal actual, que s’està treballant en una proposta de despenalització i que es farà arribar un text base als grups parlamentaris abans de final d’any. Aquest és un primer pas valent, i des d’Acció volem reconèixer l’esforç i el compromís institucional que suposa.

“Despenalitzar no és legalitzar; vol dir retirar la càrrega penal que avui recau sobre les dones i els professionals sanitaris, i obrir la porta a una regulació més completa i progressiva (...) És una mesura que pot ser àmpliament assumible, moderada i compatible amb el marc institucional actual, i que ja ha estat recomanada per múltiples organismes internacionals. No es tracta de dividir, sinó de trobar el màxim comú denominador social i polític”

Però també creiem que és el moment de fer un pas més. De passar del diagnòstic a l’acció. I fer-ho amb el màxim consens possible.

Andorra té una arquitectura institucional única. I sabem que el debat sobre l’avortament implica tenir en compte sensibilitats profundes, culturals i religioses, així com el paper del copríncep episcopal en el nostre sistema.

Justament per això, la recent arribada del nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, és una oportunitat. El seu coneixement directe de la realitat andorrana, la seva trajectòria i la seva capacitat de diàleg poden contribuir positivament a aquest procés. No parlem de forçar posicions, sinó de construir ponts. D’obrir un espai de negociació sincer, discret i intel·ligent, on els drets de les dones puguin avançar sense posar en risc la nostra estabilitat institucional.

Despenalitzar no és legalitzar. Despenalitzar vol dir retirar la càrrega penal que avui recau sobre les dones i els professionals sanitaris, i obrir la porta a una regulació més completa i progressiva. És un gest polític i humà que reconeix una realitat: les dones que han d’avortar ho fan, sovint fora del país i amb dificultats afegides.

És una mesura que pot ser àmpliament assumible, moderada i compatible amb el marc institucional actual, i que ja ha estat recomanada per múltiples organismes internacionals. No es tracta de dividir, sinó de trobar el màxim comú denominador social i polític.

A Acció estem a favor de la despenalització de l’avortament. I volem contribuir a fer possible aquest avenç des de la lleialtat institucional, el respecte a la pluralitat i la voluntat d’arribar a solucions concretes. Sabem que no serà fàcil. Però també sabem que les decisions importants no ho són mai.

L’avortament no és només un debat legal. És un debat de país, de drets i de dignitat. I no hi ha millor moment per avançar-hi que ara.