En la societat de la informació immediata, s’ha imposat una moda tan sorollosa com perillosa: la fabricació d’arguments a mida per esquivar la pròpia frustració. Vivim en l'era on el recurs a les fake news i als titulars grandiloqüents s'utilitza com a fumera per tapar les mancances pròpies. Quan els números, el suport de la gent o la realitat del mercat no acompanyen, la solució més fàcil i covarda ja no és analitzar què s'ha fet malament, sinó buscar un culpable extern i cridar "conspiració!".
És la vella martingala del mal perdedor, portada a l'extrem. Recorda les tertúlies de bar o aquells “xiringuitus” de ploramiques on, després d’un zero a tres incontestable, s'invoca el cas Negreira, es maldiu l’àrbitre i s'acusa de complot la Liga, la UEFA i el SUMMA 112 si fa falta. Qualsevol cosa abans de reconèixer que el rival corre més, juga millor i s'ho ha treballat a consciència.
Al món mediàtic passa el mateix. Quan un projecte no enganxa ni a cops de martell, en lloc de mirar si el contingut és un nyap, prefereixen encendre el ventilador i llançar merda sobre el veí. Fa certa gràcia —per no dir pena— veure com dediquen més hores a deslegitimar l’èxit d’altres que no pas a aprendre a fer bé la seva feina. Els qui van al davant hi són perquè han picat pedra, han trepitjat el carrer i s’han guanyat la penya dia a dia. El lideratge no s’aconsegueix per decret ni per fosques teories digitals, te’l donen els lectors quan trien dia a dia el que volen llegir.
Això de tirar la pedra i amagar la mà buscant la drecera del victimisme té un recorregut curtet. Al final, els lectors no són rucs. La gent sap distingir perfectament entre qui treballa seriosament i qui no para de fer escarafalls per ser incapaços d'arribar al nivell de professionalitat del sector, i prefereix dir que el joc està trucat. Menys protestar des de la trona i més baixar al fang.
Al capdavall, ja ho deia el copríncep François Mitterrand amb certa ironia: “Le journaliste, lui peut écrire n'importe quoi et se tromper sur tout, cela ne change rien, ses journaux se vendent toujours aussi bien ou aussi mal.”