He estat uns dies a Oslo per feina i he tornat amb algunes reflexions que m’agradaria compartir. Andorra i Catalunya sovint tenen tendència a comparar-se amb els territoris que l'envolten, i és lògic per la geografia, infraestructures, mercats laborals i els fluxos econòmics entre veïns. Però crec que, en molts casos, Andorra i Catalunya haurien de ser més ambiciosos i mirar més cap al nord.
Noruega és un dels casos d'èxit més interessants d'Europa. Amb poc més de cinc milions d'habitants ha estat capaç de construir una economia altament competitiva, una administració eficient i un nivell de vida envejable.
Noruega és un dels casos d'èxit més interessants d'Europa. Amb poc més de cinc milions d'habitants ha estat capaç de construir una economia altament competitiva, una administració eficient i un nivell de vida envejable. Les xifres són contundents, el PIB per càpita noruec supera els 90.000 dòlars anuals, situant-se entre els més alts del continent. L'atur es manté al voltant del 4% i el país continua ocupant les primeres posicions en els principals indicadors de qualitat de vida. No es tracta només d’un país ric i segur, sinó d’un exemple que ha sabut convertir la riquesa en prosperitat compartida.
I és cert que els recursos naturals de la zona de Bergen han estat una oportunitat extraordinària, però el factor diferencial ha estat la manera com Noruega ha gestionat aquests recursos. En comptes de gastar els ingressos extraordinaris van optar per crear un fons sobirà que avui és el més gran del món i que garanteix recursos per a les futures generacions, encara que en el futur es quedin sense petroli.
A més, Noruega lidera en noruec, prioritza el seu idioma sense complexos, l’ensenya i l’exigeix amb naturalitat. I al mateix temps avança, sap que la riquesa no depèn només dels recursos disponibles sinó de la capacitat de planificar a llarg termini, i aquest exemple és el que crec que hauríem de seguir amb més detall des d’Andorra i Catalunya.
Noruega és un país que ha apostat decididament per la productivitat. Les empreses treballen amb estructures àgils, la digitalització està plenament integrada i existeix una cultura empresarial basada en la confiança, la responsabilitat i l'autonomia dels professionals. Els primers dies de la meva estada em sorprenia veure tans pocs treballadors als restaurants, i quan preguntava, m’explicaven tots els automatismes que tenien per ser eficients, poder estalviar en mà d’obra però garantir sempre un bon servei.
Els directius noruecs gestionen equips menys jerarquitzats que els que trobem al sud d'Europa. Les reunions són més curtes, els processos més simples i l'orientació als resultats molt clara. La productivitat es converteix així en una conseqüència natural d'una cultura que prioritza l'eficiència per sobre del control excessiu i la pèrdua de temps.
Crec que, precisament Andorra té moltes de les condicions necessàries per avançar en aquesta direcció. És un país petit, flexible, amb una administració relativament propera, amb bons centres educatius, amb una població preparada, una fiscalitat competitiva i una capacitat de prendre decisions molt més ràpides que la majoria dels estats europeus.
És precisament per això que Andorra pot pensar en un futur a llarg termini que li permeti atraure el millor talent, incrementant la productivitat de les empreses, generant activitats econòmiques de valor afegit i garantint la prosperitat de les futures generacions.
No cal clonar cap model extern, només cal observar aquells països que han estat capaços de combinar creixement econòmic i qualitat de vida perquè Andorra miri decididament cap al Nord i arrossegui amb ella tota Catalunya.