Continuem amb les pinzellades de literatura moderna, aquesta vegada, però, el viatge el fem cap al Barroc. Prepareu les perruques.
Al segle XVII i fins ben bé finals del XVIII-inicis del XIX (1), el Barroc català s’interioritza en la literatura catalana amb una estètica i un rerefons particular, motivat pel desengany social, econòmic, polític... (2) mmm....no estem allà mateix, ara?, que fa desenvolupar en els autors una nova manera de concebre la literatura (3).
L’harmonia i l’equilibri que es buscava al Renaixement amb la imitació de l’estil clàssic (recordeu l’anterior article) queden substituïts per la desproporció i la desmesura, resultat d’un context històric mancat d’optimisme (4). Les causes es deuen a diversos factors, com la disminució demogràfica vinculada als intensos conflictes bèl·lics, en què destaca la guerra dels Segadors del 1640, les epidèmies, o la falta de recursos de primera necessitat, com la farina (5).
El relat es construeix amb abundants recursos poètics, com les antítesis, les hipèrboles, les metàfores, els hipèrbatons... amb l’objectiu d’impressionar i lluir, com a mostra de la desmesura pròpia de l’època.
En aquest context, s’impulsa la poesia catalana (6), que s’expressa amb elegies a la fugacitat de la vida, al desengany, a la mort omnipresent, etc. Alhora que s’especialitza amb la sàtira i la temàtica burlesca (7), la ridiculització dels personatges mítics de la literatura clàssica, o amb la desidealització de la dona que es presenta com a quelcom ordinari (sempre rep la dona). El relat es construeix amb abundants recursos poètics (agafeu-vos fort que ve pujada), com les antítesis, les hipèrboles, les metàfores, els hipèrbatons... amb l’objectiu d’impressionar i lluir, com a mostra de la desmesura pròpia de l’època (8). Un altre tret característic de la poesia catalana del barroc és com està fortament influenciada per la castellana (9), tant lingüísticament (s’introdueixen cultismes literaris de base castellana, per elevar el registre culte i dotar de prestigi) com també de la mètrica, l’estròfica i la prosòdica. Finalment, un altre tret propi d’aquesta poesia és l’ús de l’estirabot i de l’estrambot (en els sonets) sobretot al final del poema, que provoquen un canvi o gir en la intenció i accentuen el to satíric i humorístic de l’obra.
I aquests trets defineixen la literatura culta del Barroc català que sobreviu gràcies a noms propis com Francesc Vicent Garcia, també anomenant el Rector de Vallfogona, i Francesc Fontanella, autors de fama reconeguda fins al segle XVIII i XIX. En un moment en què la castellanització de la llengua literària culta era molt present i el català semblava reduït a tractar només certs temes més o menys quotidians, popularistes, burlescos i paròdics (10), aquests autors no deixen d’escriure en català i permeten adscriure-la en el domini de l’alta cultura.
De Vicent Garcia, el rector de Vallfogona (Tortosa?, 1578/1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623), us proposo aquest web, on podeu escoltar un dels seus poemes: https://www.auladecatala.com/el-rector-de-vallfogona/.
I de Francesc Fontanella (Barcelona 1622, Perpinyà, 1681/85) us deixo un enllaç de la seva biografia: https://www.nuvol.com/llibres/assaig/francesc-fontanella-400-anys-sens-deixa-desser-mudanca-i-296060 o si preferiu un àudio, aquí en teniu un: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/691-francesc-fontanella/audio/993258/Links to an external site. El trobareu també a: https://lletra.uoc.edu/ca/autor/francesc-fontanella/detall
Ja per acabar, malgrat l’etiqueta pejorativa (11) de la literatura del barroc, com a sinònim de grotesca, lletja, recarregada, excessiva o recaragolada, gràcies a la revisió actual del cànon, s’han tret a la llum moltes obres d’alta qualitat literària, com les dels autors esmentats, però encara en queden moltes per descobrir, també d’escriptores, com remarquen Miralles i Escartí, tots ells i elles marginats per la historiografia (12) fet que evidencia que la literatura de l’edat moderna, en català, era comuna en aquella època (13), i cal reivindicar-la.
Cites: (núm. de la cita autor, any publicació: pàgina de la cita)
(1) Miralles i Escartí, 2017: 6’13”
(2) Valsalobre, 2023b: 32
(3) Solervicens, 2016: 217
(4) Valsalobre, 2023b: 9
(5) Valsalobre, 2023a: 11
(6) Santanach, 2011:43
(7) Valsalobre, 2023b: 14
(8) Valsalobre, 2023b: 29
(9) Valsalobre, 2023b: 14
(10) Valsalobre, 2023b: 16
(11) Miralles i Escartí, 2017: 1’07”
(12) Miralles i Escartí, 2017:13’19”
(13) Miralles i Escartí, 2017: 15.16
Bibliografia
Miralles, Eulàlia i Escartí, Vicent. (2017). La literatura barroca en l’àmbit cultural català . A: La literatura en l’edat moderna. [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Universitat Oberta de Catalunya.
Santanach, Joan. (2011): La decadència de la Decadència. Consideracions sobre un concepte historiogràfic prescindible. A: Santanach, Joan, et al. A: Llengua i literatura. Barcelona. 1700. Barcelona: Barcino: Fundació Lluís Carulla: Institut de Cultura, DL 2011. p. 2-57.
Sogues, Marc. (2023). Fent una reixa ofici de vicari. La paradoxa de la reixa en la poesia de Vicent Garcia i Francesc Fontanella¨ SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 21. pp. 517-530.
Solervicens, Josep. (2016). Barroc. A: Història de la literatura catalana. Vol. IV, dirigida per Àlex Broch, 192-406. Barcelona: Enciclopèdia catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.
Valsalobre, Pep. (2023a). Les cultures del barroc i de l'il·luminisme. UOC
Valsalobre, Pep. (2023b). La poesia del barroc i de l'il·luminisme. UOC.
Valsalobre, Pep. (2014). En guàrdia!. Programa dedicat a Francesc Fontanella, número 691:https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/691-francesc-fontanella/audio/993258/Links to an external site.