Andorra ha viscut, aquesta darrera setmana, una de les proves més clares que no necessitem inspirar-nos en gent de fora per tenir referents en qualsevol sector. Aquesta és la meva conclusió després de la celebració dels Jocs dels Petits Estats d’Europa.
Tant en la inauguració com en la clausura, el nivell artístic dels nostres professionals —no només dels que es veien, sinó també dels que treballen darrere els escenaris— ha demostrat que els nostres professionals, els de casa, són igual o més vàlids que aquells que sovint contractem de fora. I això no és una queixa, és simplement una constatació: a Andorra hi tenim molt de talent, i potser cal apostar-hi més i deixar de pensar que no en tenim prou. Els Jocs, han estat la demostració!
“A Andorra hi tenim molt de talent, i potser cal apostar-hi més i deixar de pensar que no en tenim prou”
I què dir del talent esportiu? Entre totes i tots, hem aconseguit el rècord andorrà amb 38 medalles, un resultat que demostra que el nostre esport es consolida (i de quina manera!) cap a l’èxit, tant en l’àmbit nacional com internacional.
Figures com Nahuel Carabaña, amb els seus ors en 3.000 metres obstacles i 5.000 metres, o Pol Moya, dominador dels 800 i 1.500 metres, han marcat un abans i un després en l’atletisme andorrà. Però darrere d’aquests noms, hi ha tota una generació d’esportistes que han demostrat que, amb treball i perseverança, tot és possible. Els èxits de Nàdia Tudó i Kevin Teixeira a la natació, establint nous rècords nacionals, o de Silvio Moreira i Paula González al karate, són exemples clars, com tants altres, que el talent andorrà no només està consolidat, sinó que està creixent i diversificant-se en noves disciplines.
Estiguem orgullosos del nostre talent nacional!