Fa uns dies, anant en bici amb uns amics i amigues, ens vam adonar de com som d’afortunats de poder viure a Andorra. En aquell moment de rialles i complicitat, em va venir un sentiment de felicitat molt pur i vaig pensar en quina veritat tan gran acabàvem de sentir.
A vegades, quan parlo amb gent de fora, em diuen que transmeto una energia molt maca quan parlo del meu país. És veritat, no ho puc evitar: m’apassiona Andorra. Per al món, potser som només un puntet al mapa amb neu i botigues, però per a mi és casa, un lloc ple de caliu, de vida i de records preciosos. Ser andorrana és, sobretot, viure agraïda i enamorada d'aquestes valls.
La nostra identitat no és una cosa seriosa ni avorrida; és viva, és maca i batega en racons i petits detalls que em tenen el cor robat. Penso, per exemple, en Casa de la Vall. He passat mil vegades per davant de la seva façana de pedra a l'Andorra la Vella antiga, i sempre em treu un somriure. Em sembla preciós pensar en l'armari de les Set Claus i en com un país tan petit ha sabut cuidar-se, estimar-se i mantenir-se unit durant tants segles. Per a mi, aquest racó té una màgia especial, és com l'abraçada de la nostra història.
Aquesta connexió tan maca també la sento quan pugem amb la bici pels diferents ports d’Andorra o caminant per la Vall del Madriu-Perafita-Claror. M’encanta respirar l'aire pur d'allà dalt i sentir el soroll del riu. Passejar entre els camins empedrats i les bordes velles em fa sentir una pau immensa. És el nostre tresor, un lloc que ens recorda la fortalesa dels nostres avis, que treballaven la terra amb tant d'amor, i ens ensenya a cuidar la natura, que al final és la que ens dona aquest caràcter tan acollidor.
Però és que el nostre patrimoni està ple de petits tresors que enamoren. Em fascina, trobar-me amb les nostres esglésies romàniques amagades entre els camins.
Però és que el nostre patrimoni està ple de petits tresors que enamoren. Em fascina, trobar-me amb les nostres esglésies romàniques amagades entre els camins. Són pedres que porten mil anys cuidant de nosaltres, i entrar-hi és com fer un viatge en el temps, ple de caliu. O els nostres ponts romànics, com el de la Margineda o el de les Bons; em sembla preciós pensar en quantes històries d'amor i de vida han creuat aquells arcs de pedra sobre els nostres rius.
I si parlem d'alegria, una de les coses que més em fan gaudir de ser d'aquí és el Ball de l’Ossa d’Encamp. M'encanta aquesta tradició! Veure com tothom s'ajunta al carrer, les rialles, la música, la disbauxa... és una autèntica passada. Em fascina com una festa tan antiga pot transmetre tanta energia positiva i unir a grans i petits en una sola pinya.
Així som nosaltres: gent alegre que sap valorar d'on ve i compartir-ho amb un somriure.
Amb tot, el més bonic d'Andorra és la seva gent. Som un país proper on tothom se saluda i es cuida.
Si alguna cosa ens uneix a tots els andorrans és que hem crescut junts, compartint el dia a dia, parlant la nostra llengua, el català, que és el nostre vincle més afectuós, i aprenent que ser andorrà va més ella d’una nacionalitat, és el sentiment d'estimar aquesta terra amb l'ànima.
Em sento molt feliç de fer la meva vida aquí, de gaudir del caliu d'Encamp, i alhora poder escapar-me, en cinc minuts, a buscar el silenci de les muntanyes. En un món on tot va tan de pressa, tenir un refugi com aquest és un autèntic regal. Cada vegada que aixeco el cap, miro al meu voltant i veig el nostre cel retallat pels pics, sento un orgull enorme. Andorra és la meva llar, el meu racó preferit del món, i no la canviaria per res.