Per entendre la salut econòmica d'un país, no n'hi ha prou amb mirar si el país s'enriqueix; cal preguntar-se quina part d'aquesta riquesa es queda l'estructura pública per mantenir-se i com es finança la diferència.
Si agafem les dades macroeconòmiques d'Andorra en un període de 15 anys, des de l'any 2011 - últim any del Govern del PS – fins a l'any 2025, sempre amb governs de DA, i les posem sobre la taula, el resultat és un retrat revelador: l'aparell de l'Estat, la seva despesa, la seva recaptació i fins i tot el seu deute han crescut a un ritme molt superior al del PIB real del país.
A continuació, analitzem pas a pas què està passant amb el "pastís" econòmic andorrà i qui se'n menja les porcions més grans.
1. El PIB (El motor de l'economia)
Qualsevol anàlisi ha de començar per la base: la riquesa que genera el país.
-
Any 2011: El PIB se situava en 2.512 milions.
-
Any 2025: El PIB va arribar als 3.983 milions.
L'economia andorrana ha crescut un 58,6% en aquest període. És un creixement molt positiu, especialment si tenim en compte la forta caiguda que es va produir al voltant de l'any 2020 (on el PIB va retrocedir fins a 2.565 milions, gairebé als nivells de l'any 2011, per l'impacte de la pandèmia). Tot i això, el país ha demostrat resiliència i ha acabat el període 2025 amb una economia gairebé un 60% més gran que a l'inici.
Fins aquí, la foto és amable.
2. Els Ingressos Fiscals (La mà que recull)
Si l'economia ha crescut un 58,6%, hauríem d'esperar que els ingressos fiscals (els impostos que paguen ciutadans i empreses) creixessin en una proporció similar, oi? Doncs no.
-
Any 2011: Es recaptaven 271 milions.
-
Any 2025: Es van recaptar 638 milions.
La recaptació ha crescut un 135,8%. És a dir, més del doble que el PIB.
Per entendre la magnitud d'això, hem de mirar la "pressió fiscal" (quants impostos es paguen per cada 100 euros de riquesa generada). L'any 2011, els impostos representaven el 10,8% del PIB. L'any 2025, aquesta xifra s'enfila fins al 16,0%.
L'economia ha crescut, sí, però l'administració pública ha aprofitat per quedar-se amb una porció molt més gran del pastís. La pressió fiscal ha augmentat més de 5 punts percentuals. El model de "baixa fiscalitat" s'ha anat diluint silenciosament.
3. La Despesa Corrent (El cost de mantenir la maquinària)
I en què es gasta aquests diners l'administració?
La despesa corrent (sous de funcionaris, manteniment, serveis, transferències) ens diu quant costa mantenir el dia a dia del país.
-
Any 2011: La despesa era de 253 milions.
-
Any 2025: La despesa va arribar als 511 milions.
La despesa corrent ha crescut un 102,4%.
Tornem a la ràtio sobre el PIB: l'any 2011, costava mantenir l'Estat l'equivalent al 10,1% del PIB. Durant el període, aquesta ràtio va fer un salt d'alerta fins al 16,6% (coincidint amb la caiguda del PIB l'any 2020), i s'ha acabat estabilitzant al 12,8% l'any 2025.
L'estructura pública s'ha fet molt més pesada. El cost de l'administració creix gairebé el doble que l'economia real. Això vol dir que cada cop es necessita més esforç recaptatori només per "encendre els llums" cada matí.
4. El Deute (La factura ajornada)
Finalment, què passa amb els deutes acumulats? Aquí és on les dades es tornen preocupants.
-
Any 2011: El deute era de 768 milions (30,6% del PIB).
-
Any 2025: El deute es va situar en 1.341 milions (33,7% del PIB).
El deute ha crescut un 74,6%.
Aquesta dada, per si sola, sembla "assumible". Però el problema és que el PIB només ha crescut un 58,6%. Això vol dir que el deute ha crescut 16 punts percentuals per sobre de la capacitat real de l'economia per generar riquesa.
El resultat és que la ràtio d'endeutament sobre el PIB, lluny de reduir-se, ha augmentat 3,1 punts percentuals (del 30,6% al 33,7%).
Aquesta és la dada més preocupant de totes. En un període de vaques grasses, amb un creixement econòmic sostingut del 58,6%, l'Estat hauria d'haver aprofitat per reduir la càrrega del deute en termes relatius. En lloc d'això, s'ha endeutat encara més ràpid del que s'enriqueix el país. Això indica que l'estructura de despesa (corrent i de capital) ha superat la capacitat de finançament ordinari, i la diferència s'ha cobert amb més deute.
La paradoxa del creixement
Si ordenem les dades de major a menor creixement en aquest període de 15 anys, ens trobem amb una jerarquia molt reveladora:
📈 Ingressos Fiscals: +135,8%
📈 Despesa Corrent: +102,4%
📈 Deute: +74,6%
📈 PIB (Riquesa real): +58,6%
Les dades mostren un país on la riquesa real (PIB) ha augmentat de manera saludable, però on l'aparell de l'Estat s'ha engreixat molt més ràpid que l'economia que el sustenta, i a més s'ha endeutat per fer-ho.
Per finançar una despesa que ha crescut un 102%, l'administració ha hagut d'apujar la pressió fiscal un 135%. I fins i tot amb aquest esforç recaptador sense precedents, encara ha calgut recórrer al deute per un 74,6%, molt per sobre del creixement del PIB. En llenguatge pla: el ciutadà (assalariats majoritàriament) i l'empresa andorrana estan pagant molts més impostos, i fins i tot així, l'Estat continua necessitant endeutar-se més ràpid del que el país s'enriqueix.
L'Andorra de l’any 2025 és un país més ric a nivell macroeconòmic, però és un país on:
-
L'Estat és més gran i més car de mantenir.
-
Es demana un percentatge molt més alt de l'esforç individual i empresarial per pagar-lo (del 10,8% al 16% del PIB).
-
La càrrega del deute sobre l'economia ha augmentat, en lloc de reduir-se, malgrat els anys de creixement.
La pregunta que queda sobre la taula és si aquest model és sostenible.
Quan vingui la propera crisi (i sempre acaba venint), amb un PIB que es contreu, però una estructura de despesa rígida i un deute que ja ha crescut per sobre de l'economia, quin marge de maniobra tindrà el país? Andorra ha desaprofitat l'oportunitat que li donava el creixement econòmic per esdevenir un Estat més gran, però no s'ha preparat prou per als temps difícils. I això no és bona gestió, ni prudent: és viure per sobre de les possibilitats reals, encara que les postals diguin el contrari.