Andorra necessita un canvi de rumb

Andorra ha crescut. Ha crescut econòmicament, demogràficament i en projecció internacional. Però hi ha una pregunta que cada vegada es fa més difícil d’ignorar: aquest creixement s’ha traduït en una millora real de la qualitat de vida de la ciutadania?

La resposta, per a moltes persones, és que no.

Avui, tenir una feina ja no garanteix poder viure dignament al nostre país. Accedir a un habitatge s’ha convertit en un obstacle per a moltes famílies i, especialment, per als joves. Els salaris no sempre segueixen el ritme del cost de la vida i cada vegada són més les persones que es plantegen marxar d’Andorra, no perquè vulguin, sinó perquè no hi veuen un futur.

Aquesta és una de les grans contradiccions del model de país que s’ha consolidat després de tants anys de governs de Demòcrates per Andorra: tenim un país que creix, però una part de la seva ciutadania té cada vegada més dificultats per viure-hi.

I això no és inevitable. És també el resultat d’unes prioritats polítiques, d’unes decisions i d’una manera d’entendre el desenvolupament del país.

Fa temps que des del Partit Socialdemòcrata defensem la necessitat d’obrir un debat de fons sobre el model d’Andorra que volem construir. Perquè el repte no és simplement continuar creixent, sinó decidir com volem créixer, per a qui i amb quines conseqüències.

El progrés d’Andorra no es pot mesurar només per la riquesa que genera, sinó també per la capacitat de repartir-ne els beneficis i garantir una vida digna a la seva ciutadania.

No podem continuar mesurant l’èxit del país únicament a través dels indicadors econòmics mentre una part de la població veu com es redueixen les seves oportunitats. El progrés d’Andorra no es pot mesurar només per la riquesa que genera, sinó també per la capacitat de repartir-ne els beneficis i garantir una vida digna a la seva ciutadania.

És aquí on una alternativa socialdemòcrata esdevé no només necessària, sinó imprescindible.

Una alternativa que defensi un creixement econòmic compatible amb el benestar de les persones. Que situï l’habitatge com una prioritat real, que aposti per salaris dignes, que reforci els serveis públics i que garanteixi una fiscalitat més justa. Que entengui que atraure inversió i generar activitat econòmica és important, però que encara ho és més assegurar que aquesta prosperitat es tradueixi en oportunitats per a tothom.

Perquè no es tracta d’escollir entre creixement econòmic i cohesió social. Es tracta d’entendre que un país que creix deixant enrere una part de la seva població no està avançant en la bona direcció.

Ara bé, defensar un model diferent també implica assumir responsabilitats. No n’hi ha prou amb assenyalar allò que no funciona. Cal explicar què faríem diferent, com ho faríem i amb quines prioritats. Cal disposar d’un projecte sòlid, de propostes concretes, d’equips preparats i de la voluntat d’escoltar i sumar sensibilitats més enllà del nostre espai polític.

La confiança de la ciutadania no es reclama, es guanya. I es guanya demostrant que som capaços d’entendre els seus problemes, plantejar solucions realistes i oferir una manera diferent de fer política.

També cal tenir capacitat d’autocrítica. No n’hi ha prou amb reivindicar els nostres valors ni amb confiar que el desgast dels qui governen ens obrirà les portes. La confiança de la ciutadania no es reclama, es guanya. I es guanya demostrant que som capaços d’entendre els seus problemes, plantejar solucions realistes i oferir una manera diferent de fer política.

Després de tants anys de governs del mateix color, l’alternança política és també una qüestió de salut democràtica. Cap força política hauria d’entendre el Govern com un espai que li pertany. Les institucions són de la ciutadania, i la democràcia s’enforteix quan existeixen alternatives sòlides, capaces d’oferir projectes diferents i d’assumir la responsabilitat de governar.

Però l’alternança no pot ser un objectiu en si mateix. No volem un canvi de Govern perquè sí. Volem un canvi de Govern perquè creiem que Andorra necessita unes altres prioritats.

Jo vull una Andorra on els joves puguin emancipar-se sense haver de marxar, on les famílies puguin arribar a final de mes sense viure permanentment preocupades i on les persones grans puguin envellir amb dignitat. Una Andorra que protegeixi el seu territori, que reforci els serveis públics i que ofereixi oportunitats reals a les generacions presents i futures. Un país on progressar no signifiqui deixar ningú enrere.

Aquest és el repte que tenim al davant: convertir les preocupacions de la ciutadania en propostes concretes i les propostes en solucions. Demostrar, amb fets i no només amb paraules, que existeix una alternativa creïble de govern, capaç de generar confiança i d’il·lusionar amb un projecte de futur compartit.

Andorra té potencial, recursos i talent per construir un futur millor. El que necessita és la voluntat política de posar tot aquest potencial al servei de la majoria.

Perquè Andorra no necessita simplement canviar les persones que governen. Necessita canviar les prioritats amb què es governa.

I estic convençut que el Partit Socialdemòcrata pot i ha de liderar aquest canvi.