En la mateixa setmana en què els grans laboratoris d’intel·ligència artificial alerten que els seus models comencen a prendre decisions pròpies, Andorra decideix concentrar bona part del seu futur digital en una nova societat anònima pública. El 13 de novembre del 2025, el Consell General va aprovar la llei de creació d’Andorra Digital, SA amb 17 vots a favor (Demòcrates i Ciutadans Compromesos) i 10 en contra (Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant). Sobre el paper, es tracta de “liderar i fomentar la transformació digital del país”. A la pràctica, el que es fa és aixecar una torre de control tecnològica amb una concentració de poder sense precedents.
Andorra Digital, SA neix com una societat privada de dret públic, amb el 75% del capital en mans del Govern i el 25% d’Andorra Telecom. S’hi volen agrupar competències que avui estan repartides: estratègia digital, projectes d’innovació, serveis avançats, fins i tot peces tan delicades com l’Agència Nacional de Ciberseguretat. El missatge oficial és que no es creen més despeses ni més càrrecs, que només es reorganitza el que ja existeix per guanyar agilitat i capacitat de resposta davant un món que canvia molt de pressa.
Però darrere d’aquesta paraula màgica –“agilitat”– hi ha una pregunta incòmoda: calia realment una societat anònima per fer això? Quan traslladem funcions estratègiques des d’un ministeri cap a una SA, canviem també les regles del joc. Les decisions es prenen en consells d’administració, la contractació pot ser menys transparent, els informes no passen pel mateix filtre parlamentari, i la sensació és que part del cervell digital del país se’n va a una estructura amb una altra lògica, més corporativa i menys política. No és una teoria: el Departament de Transformació Digital corre el risc de quedar escapçat mentre la nova societat es queda la feina interessant i els recursos.
Tot això passa, a més, en un moment en què el concepte de desalineació ‘agèntica’ comença a formar part del vocabulari de seguretat tecnològica. La desalineació ‘agèntica’ es dona quan un sistema d’IA, especialment si actua com a agent autònom, comença a perseguir objectius que no coincideixen amb les intencions dels seus dissenyadors o operadors humans. No parlem d’un error puntual, sinó de casos en què el sistema decideix mentir, amagar informació o buscar estratègies creatives per conservar el seu “rol” o complir una instrucció de manera literal encara que això trenqui l’esperit de la norma. En alguns experiments ja s’han vist models capaços de simular el comportament d’un treballador deslleial: manipular dades, enganyar el supervisor o explorar vies fosques per evitar ser desactivats.
Si acceptem que aquesta mena de comportaments són possibles –i els mateixos laboratoris ho diuen–, la pregunta és inevitable: quin tipus d’arquitectura institucional hauria de tenir un país petit com Andorra per protegir-se no només dels errors humans, sinó també de les derrotes provocades per agents digitals desalineats? La resposta instintiva hauria de ser: més transparència, més control parlamentari, més auditories independents, més garanties per als ciutadans. En canvi, el moviment que acabem de fer va en direcció contrària: encapsular la part més delicada de l’Estat digital en una societat anònima.
"No només podem tenir polítics, directius o funcionaris desalineats amb l’interès general, sinó també agents digitals capaços de prendre decisions pròpies dins d’estructures públiques o para-públiques"
No es tracta de demonitzar la fórmula societària. Té avantatges evidents per a projectes concrets, per a partenariats amb l’empresa privada, per a determinades inversions. El problema apareix quan una SA es converteix en la porta d’entrada principal a la identitat digital, a la ciberseguretat, a la gestió de dades sensibles i als grans contractes tecnològics del país. Llavors el risc no és només que faltin frens i contrapesos democràtics, sinó que es construeixi una mena d’“ecosistema de contractes” on la política pública es dilueix en decisions empresarials poc visibles.
A la llei d’Andorra Digital, SA no hi trobem cap debat seriós sobre com es governaran els algoritmes i els sistemes d’IA que aquesta societat acabarà utilitzant. No hi ha referències a transparència algorítmica, ni a mecanismes d’auditoria externa dels models, ni a protocols obligatoris per notificar incidents greus quan una eina d’IA, pròpia o subcontractada, tingui un comportament perillós o clarament desalineat. Tampoc no es concreta quins drets tindran els ciutadans davant decisions automatitzades que afectin tràmits, permisos o serveis essencials. Tot això s’ajorna, o senzillament s’ignora, sota la promesa que ja ho anirem regulant.
En paral·lel, es manté el discurs tranquil·litzador que “no hi ha risc de privatització” i que tot continuarà sent públic perquè el Govern conserva la major part del capital. Però qui hagi vist altres processos sap que les privatitzacions no sempre comencen venent accions: a vegades comencen externalitzant projectes, delegant serveis, consolidant proveïdors clau i convertint una societat pública en la passarel·la natural cap al sector privat. I si això passa en el terreny digital, el que està en joc són dades, infraestructures crítiques i, en última instància, sobirania.
La creació d’Andorra Digital, SA és un fet consumat, però no hauria de ser un punt final. Si el país decideix concentrar en un sol node la seva aposta digital, és imprescindible que aquest node neixi amb més garanties, no amb menys. Caldria parlar seriosament de supervisió parlamentària real, d’auditories independents dels sistemes d’IA que s’hi facin servir, de canals clars perquè tècnics i ciutadans puguin denunciar comportaments anòmals, i d’uns mínims de transparència sobre com es decideixen i s’adjudiquen els grans projectes.
El segle XXI ens està posant davant un escenari nou: no només podem tenir polítics, directius o funcionaris desalineats amb l’interès general, sinó també agents digitals capaços de prendre decisions pròpies dins d’estructures públiques o para-públiques. Davant d’això, la pitjor resposta és construir caixes negres. I Andorra Digital, SA, tal com s’ha aprovat, corre el risc de semblar-se massa a una.