Com a persona que estima profundament la natura i la nostra parròquia, i com a consellera comunal de la minoria, no puc compartir la idea de la majoria de construir un mirador escènic a l’Alt de la Capa. No perquè estigui en contra de dinamitzar el poble d’Arinsal, ni de buscar noves oportunitats per a la Massana. En cap cas. En un país com el nostre, que viu precisament del turisme, cal buscar nous atractius pels establiments hotelers i de restauració, com també pels comerços i les empreses que també en depenen. I, evidentment, per a Pal Arinsal. L’estació massanenca necessita complementar-se amb noves activitats que li permetin millorar els seus ingressos. Precisament per tot això, hem de respondre d’una vegada a la famosa pregunta que fa tant de temps que sentim: quin model turístic volem?
A la sessió de Consell de Comú de fa uns dies, la majoria comunal va defensar la seva idea argumentant que l’Alt de la Capa no és un espai verge perquè ja hi ha estructures vinculades a l’estació, com un remuntador. És a dir, com que l’espai ja ha estat intervingut, podem continuar ocupant el cim amb noves instal·lacions.
Em costa d’entendre que la seva aposta sigui aquesta. En un moment en què parlem constantment de sostenibilitat i de preservar l’entorn natural, em costa d’entendre que la seva aposta sigui continuar afegint estructures a les nostres muntanyes, per acabar-les convertint en un conjunt d’atraccions.
Que un lloc ja estigui antropitzat no significa que deixi de tenir valor paisatgístic. I l’Alt de la Capa és, per si mateix, un mirador natural extraordinari. No necessita cap nou element ni convertir-se en un escenari per tenir valor.
Que un lloc ja estigui antropitzat no significa que deixi de tenir valor paisatgístic. I l’Alt de la Capa és, per si mateix, un mirador natural extraordinari. No necessita cap nou element ni convertir-se en un escenari per tenir valor. No necessita una nova icona arquitectònica perquè els visitants hi pugin. La “Negra d’Arinsal”, per si sola, és el reclam!
El turista que visita Andorra no busca, només, activitats. Busca, sobretot, paisatge, natura, silenci i poder contemplar una muntanya sense que cada cim sembli un producte turístic. Perquè no ho oblidem: el 90% del nostre país està format per espais naturals i de muntanya. I aquest ha de continuar sent el veritable potencial econòmic.
El mirador a l’Alt de la Capa ha estat adjudicat per prop de 900.000 euros i està pensat perquè, més enllà de la funció de mirador, pugui acollir activitats culturals, com observacions astronòmiques i petites representacions. I nosaltres ens preguntem: quants nous visitants aportarà al cim? Quin retorn econòmic tindrà pels hotels, restaurants i comerços de la parròquia, especialment d’Arinsal? Quin és el cost anual de manteniment de la infraestructura? Quin impacte mediambiental tindrà en la fauna que habita a la zona?
Són qüestions que hem traslladat públicament a la majoria i que és del tot legítim que ens fem. Ens han assegurat que hi ha un pla de màrqueting del projecte, amb previsions de visitants i projeccions d’ingressos. L’hem demanat internament i públicament, però encara no en disposem. Com a minoria també som part de la corporació comunal i representants d’una part de la ciutadania. Hauria estat bé poder conèixer i valorar tota aquesta informació abans de tirar endavant la licitació. I també explicar-la als massanencs i les massanenques.
Des que la majoria comunal va donar a conèixer els detalls del projecte, la mobilització ciutadana en contra del mirador ha estat important. Des de persones a títol individual fins a entitats ecologistes com Apapma i professionals del sector dels guies de muntanya s’han expressat per mirar d’aturar-lo. De fet, continua oberta una campanya de recollida de signatures a Change.org amb lema “Salvem la Capa”. En deu dies han firmat més de 4.000 persones. Quan una iniciativa genera tanta preocupació i oposició, les institucions públiques tenen l’obligació d’escoltar-les. I escoltar no significa donar la raó, sinó compartir punts de vista, explicar-se, valorar alternatives i, si cal, en darrer terme, rectificar. Ara bé, potser aquestes explicacions haurien d’haver estat molt abans.
La Massana és un referent de bellesa natural. Tenim un entorn extraordinari i no hem de tenir por de posar-lo en valor sense haver-lo de transformar. El millor mirador per a l’Alt de la Capa és el mateix cim. I el que necessitem és conservar-lo, perquè d’aquí a vint, trenta o cinquanta anys, els nostres fills i els nostres nets hi puguin pujar i hi trobin una muntanya que encara és una muntanya.
I això no vol dir renunciar a buscar noves activitats ni generar retorn econòmic. Vol dir repensar-les d’una altra manera: aprofitar millor els camins, el paisatge, el patrimoni, la gastronomia, les activitats de muntanya i els recursos que ja tenim. La parròquia pot generar activitat sense convertir espais naturals emblemàtics en una atracció turística.
Aquesta és la Massana que jo vull. I tu?