Vivim en l’era de la paradoxa educativa. D’una banda, presenciem l’auge d’una generació de joves tirans. Són fills de la sobreprotecció, d’una criança que confon educar amb complaure. Això els ha deixat exposats a la tirania de les pantalles, on els referents són siluetes modificades i mancades de valors reals. De l’altra, ens trobem amb un sistema escolar hiperregulat. Una estructura administrativament saturada que ha despullat els educadors de la seva millor eina: l’autoritat humana i pedagògica basada en el respecte mutu. En el seu lloc, s’ha imposat un engranatge fred de protocols automàtics.
Avui dia, qualsevol intervenció ferma o límit clar corre el risc de ser interpretat com una actitud “autoritària” o “agressiva”.
Com a pares, la batalla diària és esgotadora. Intentem transmetre que l’institut és un lloc de respecte i no un joc. Que les normes de decòrum i vestimenta importen, i que als adults se’ls deu una consideració elemental. Tot i això, quan el conflicte esclata, els docents es troben lligats de mans i peus. Avui dia, qualsevol intervenció ferma o límit clar corre el risc de ser interpretat com una actitud “autoritària” o “agressiva”. Davant la por a les denúncies i la manca d’eines disciplinàries directes, els centres es veuen abocats a la sobreactuació.
És així com un comentari immadur, enviat de forma estrictament privada entre dos germans a través de WhatsApp, acaba ficat en el mateix sac administratiu que un cas d’assetjament escolar (‘bullying’) sistemàtic. La burocràcia prefereix obrir un protocol “per si de cas” i blindar-se davant la inspecció, abans que gestionar la falta amb el sentit comú que mereix. S’iguala l’error d’un adolescent carismàtic que ha perdut el rumb amb la delinqüència relacional.
El resultat d’aquesta gestió deshumanitzada és devastador. Desarmem els adults —a qui ja no es permet actuar amb criteri propi— i desemparem els joves nobles que només necessiten que la seva energia i lideratge natural siguin encarrilats. En tractar cada ximpleria com un delicte d’Estat i cada falta de respecte com una agressió psicològica estructural, el sistema no protegeix: satura, confon i estigmatitza.