Aquest 24 d’octubre, va ser el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. Un dia que no surt als calendaris festius, que no omple els carrers ni se celebra amb soroll. Sovint passa gairebé desapercebut, com un rellotge que continua fent tic-tac, però que hem amagat a l’àtic per no sentir-lo.
Fa uns anys, parlar del canvi climàtic era a l’ordre del dia: titulars, debats, urgència. Avui, aquesta alarma sembla més apagada. Potser estem cansats. O potser ens hem acostumat a conviure amb una crisi silenciosa que avança encara que no la vulguem mirar.
S’apropa l’hivern i, com diria John Snow, “Winter is coming”… però, en lloc de més fred, la tendència ens porta més calor.
A Andorra, les dades climàtiques mostren un escalfament hivernal clar i sostingut des de mitjan segle XX. Els hiverns, abans més freds i regulars, s’han anat suavitzant, amb menys períodes gèlids i menys dies de neu, especialment a cotes mitjanes i baixes. No és una oscil·lació puntual, sinó una tendència estructural que està transformant la manera com coneixem l’hivern. Qui pot imaginar que, algun dia, la postal típica de l’hivern andorrà podria deixar de ser la neu…?
Aquesta mateixa tendència es repeteix a escala pirinenca: els estudis regionals mostren més irregularitat en la neu i menys fiabilitat de les temporades. A les estacions d’esquí, com ara Grandvalira, la variabilitat en la durada i la intensitat de cada hivern és cada vegada més marcada. La producció de neu artificial ha permès adaptar-se i mantenir l’activitat turística, però aquesta és només una solució temporal. Fins quan podrem “fabricar” hiverns en un context d’escalfament accelerat?
“La responsabilitat no recau només en els governs [...] Els joves sovint exigim acció des de dalt, però ens costa assumir els nostres propis gestos. Encara veig massa burilles, tiquets i llaunes a terra”
S’han fet avenços. L’aprovació de la Llei 21/2018 de transició energètica i canvi climàtic marca un full de ruta per a la mitigació i l’adaptació climàtica al país. N’és un exemple la posada en marxa de la subestació de la Gonarda, impulsada amb Hitachi Energy, que facilita la integració d’energies renovables i redueix l’impacte ambiental del sistema elèctric. Bona feina Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA)! Continuem així.
A més, el 2022 es va aprovar l’Estratègia andorrana d’educació ambiental per a la sostenibilitat, centrada en joves, escoles i ciutadania per fomentar la consciència i l’acció climàtica. També s’impulsen iniciatives com “Natural Andorra: The Place Where Ideas Grow”, promoguda per Andorra Turisme i National Geographic, que busquen repensar el turisme perquè sigui més respectuós amb el medi ambient.
Però la responsabilitat no recau només en els governs. També és col·lectiva i individual. Els joves sovint exigim acció des de dalt, però ens costa assumir els nostres propis gestos. Encara veig massa burilles, tiquets i llaunes a terra. Encara em sorprèn veure algú recollint un plàstic que no és seu. Combatre el canvi climàtic també comença en accions petites i quotidianes.
I sí, la “fatiga climàtica” és real. Estem cansats de discursos buits i promeses ajornades. Però la resignació no pot ser la resposta. Cal tornar a fer sentir la veu, pressionar, participar, exigir i actuar.
El jovent no és només “el futur”, també és el present. Hem d’estar a les converses, a les propostes i a les solucions. I, sobretot, hem de donar exemple. No demanem miracles, sinó coherència i responsabilitat compartida. Aquesta és també una autocrítica: si volem canvis reals, hem de començar per nosaltres mateixos.
Aquest 24 d’octubre no era un dia per descansar. Era un recordatori que encara hi ha temps: no per retrocedir, sinó per decidir no quedar-nos quiets mentre el rellotge continua corrent.